Editorial
Airbús dels Alps: del dolor a l'estupefacció
El dolor s'ha transformat en estupefacció. El descobriment que l'Airbús sinistrat dimarts als Alps es va precipitar a terra per una decisió premeditada i activa del copilot incorpora irracionalitat a la tragèdia i obliga a fer una reflexió sobre les normes que regeixen l'aviació comercial. Com va dir ahir el president de Lufthansa, la companyia matriu de Germanwings, ni en el pitjor dels malsons era possible imaginar una monstruositat com aquesta, i encara menys en una firma d'Alemanya, país sinònim de rigor. En qualsevol activitat en què intervenen les persones hi ha la possibilitat d'un error, però en el transport de viatgers en avió s'ha d'actuar de manera que el risc s'acosti tant com sigui possible a zero. I en aquest cas, arran del que es va saber ahir, hi ha fundades sospites que no es va fer així.
El fet que Andreas Lubitz, el copilot protagonista d'aquest absurd i enorme drama, interrompés el 2006 la seva formació per problemes psicològics obligava després a extremar l'alerta sobre la seva aptitud per pilotar un avió i tenir a les seves mans la vida de centenars de persones. Encara és més sorprenent que el blindatge de les cabines dels avions, decidit a nivell mundial després dels atemptats de l'11-S als EUA, no comportés que obligatòriament hi hagués d'haver sempre dos membres de la tripulació als comandaments, perquè si hagués sigut així a Lubitz li hauria costat molt més perpetrar la matança. I no és intranscendent preguntar-se si això té relació amb els ajustos pressupostaris de les companyies low cost, per més que s'insisteixi que aquestes tenen en els seus vols la mateixa seguretat que les convencionals. En tot cas, encara que ja hi havia precedents de pilots kamikazes que van dur a la mort els seus passatgers, el que ha passat als Alps obliga a revisar protocols i rutines: no tot es redueix a aparatosos controls dels viatgers a les sales d'embarcament dels aeroports.
Si una cosa infon confiança en aquest succés esgarrifós és la diligència i la credibilitat de les autoritats franceses, que han donat resposta en tot just 48 hores a dos dels grans interrogants del cas: com va ser i qui va ser. El perquè, el mecanisme que va conduir Andreas Lubitz a aquesta apocalipsi, és ara per ara un misteri i potser ho continuï sent. Una dura càrrega afegida per als familiars de les víctimes i que la justícia no podrà alleujar quan jutgi el cas.
