LA RODA
El debat del Congrés i l'oposició real
Tot just acabat el #DEN2015, en la millor tradició de la vella política, els que no estan encara al Parlament van comparèixer en la realitat virtual per proclamar-se vencedors d'un debat que, segons ells, ni interessa ni representa a gairebé ningú. No està malament tanta cobdícia per a béns tan vituperats com el parlamentarisme o la democràcia representativa.
Albert Rivera es va declarar guanyador envoltat per aquells mateixos mitjans que, segons denuncia, l'ignoren per ordre del Sistema. Pablo Iglesias va desafiar el president en streaming, que per al líder de Podem comença a ser el mateix que el plasma per a Mariano Rajoy, una manera d'estalviar-se les preguntes. Al penjar-se les seves pròpies medalles, tots dos tenien l'aire d'aquells adolescents que en els casaments reclamen amb pompa i circumstància el seu dret a asseure's a les taules dels grans i brindar amb cava.
Notícies relacionades«Som l'oposició real», van proclamar entre l'entusiasme dels seus fans i davant el desconcert d'uns mitjans de comunicació que tenen seriosos problemes d'orientació per distingir entre la realitat virtual i l'altra i informar sense confondre-les. No em facin gaire cas, però, l'últim cop que ho vaig comprovar, ni Twitter ni la televisió havien substituït el Congrés per evitar-nos la despesa en calefacció de la Carrera de San Jerónimo, ni els sondejos havien reemplaçat les eleccions per estalviar-nos les dietes dels premiats amb un dia de despeses pagades en una mesa electoral.
Acabar amb el bipartidisme és una cosa. Quedar-se amb una de les seves franquícies, una altra de ben diferent. No sé gaire bé en què consisteix la nova política. Tampoc tinc clar què era la vella política. Només sé què és la bona política: fer el que dius i dir el que fas. Tota la resta és soroll i, de moment, és l'únic que tenim de sobres.
