Anar al contingut

Un país nou i net

Neus Tomàs

Partim de la premissa que Catalunya es troba davant un dilema per a alguns històric i per a altres suïcida. No entrarem en càlculs falsos, per més que els faci un president del Govern i, a la vegada, no ens autoenganyarem pensant que amb els més de dos milions de vots obtinguts la independència està a tocar. Fins i tot els optimistes calculen que faltarien com a mínim 300.000 paperetes estelades més.

 

Percentatges i xifres a banda, convindrem que molts dels catalans que volem un país nou i que el 9-N vam dipositar una papereta per defensar la nostra dignitat com a col·lectiu només estem disposats a emprendre viatges incerts si, a més d'una Catalunya nova, aconseguim que sigui també més neta. Un país net on no hi hagi consellers ni germans de consellers sota

Perquè sigui nou ha de ser un Estat en què els decrets contra la pobresa energètica siguin eficaços de veritat i en què càrrecs i excàrrecs, siguin de la Generalitat o municipals, no perdin l'oremus per assistir a consells d'administració tan lucratius que haurien de fer enrolojar més d'un, per legals que siguin. Un país en què els divendres a la tarda el Parlament no tingui l'aspecte d'un museu tancat i en què els diputats estiguin obligats a rendir comptes davant els electors de la seva circumscripció. Sí, perdó, per a això faria falta que Catalunya tingués una llei electoral. Llavors començaria a ser un país una mica més normal. I ja posats a fer, que quan s'acabi una legislatura, les comissions d'investigació parlamentàries no desapareguin com per art de màgia. Una Catalunya en què no hi hagi representants públics que no tinguin manies a acceptar regals de mafiosos russos o que defensin que tenen dret a cobrar dietes per allotjament tot i disposar de residència a quatre carrers del Parlament (o del Congrés dels Diputats).

La nova Catalunya seria aquella en què es protegiria el català perquè és la llengua més feble, sigui a l'escola o al jutjat. Però també un país en què no se segueixin subvencionant els centres que segreguen els seus alumnes en funció del sexe. Un país en què entre ells i nos-altres no hi hagi tanta distància ni desconfiança.

0 Comentaris
cargando