La clau
Les 'targetes black' de ses senyories
Al'hora d'escriure aquestes línies, José Antonio Monago segueix sent president de la Junta extremenya i, si Mariano Rajoy no hi posa remei, candidat a la reelecció en les eleccions autonòmiques del maig que ve. Primer Monago va assegurar haver pagat tots els seus viatges privats, però, en tot just 24 hores, va anunciar que demanaria al Senat la llista dels seus vols a Canàries per tornar els diners. En un país civilitzat, juntament amb els fons despistats entregaria la presidència i l'acta de diputat extremeny. Si a Espanya, democràcia civilitzada on n'hi hagi, una cosa així encara no ha passat, potser és perquè els pecats mortals, quan són col·lectius i fins i tot gremials, esdevenen venials.
El morbo al voltant de la illenca afortunada que justificaria la devoció canària de Monago ha centrat l'atenció pública en l'anècdota, sens dubte condemnable, però l'ha desviat de la categoria: ¿Quants diputats i senadors, de tota ideologia i condició, han carregat els seus viatges privats a l'erari? ¿Potser seria més comprensible que un alt responsable polític volés amb assiduïtat a les Canàries a compte del pressupost del Congrés per passar el cap de setmana amb un familiar, en lloc d'anar a visitar una jove veneçolana?
Sobresous encoberts
Notícies relacionadesEl problema no és de legalitat, sinó d'ètica. A més dels menús i còctels a preus socials, les tauletes d'alta gamma i altres foteses, les Corts atorguen als parlamentaris el privilegi de costejar tots els seus viatges per Espanya, sense obligar-los a justificar si són d'ordre polític o particular. Els que s'aprofiten d'aquests avantatges no cometen cap irregularitat, però són còmplices, juntament amb les institucions a què pertanyen, d'instaurar un règim de sobresous encoberts: pagaments en espècie que, en realitat, haurien de tributar a Hisenda. El mecanisme és similar al de les targetes black de Caja Madrid, els titulars de les quals les disfrutaven com si fos un complement salarial.
El que abans era normal, ara ha deixat de ser-ho. És urgent regular aquestes partides perquè les Corts només cobreixin les despeses pròpies de la missió parlamentària, ni més ni menys. Respecte a la resta, que cadascú es pagui el que gasti.
