Idees
Jo Nesbo i els dos anys
Aquesta setmana Jo Nesbo va presentar a Barcelona el seu últim títol, El lleopard (Proa/Roja&Negra), i va participar en una conversa a la Biblioteca Jaume Fuster, on va respondre les preguntes del públic i va explicar alguns detalls sobre la seva escriptura. Entre d'altres coses, segons va recollir l'editora Ester Pujol a Twitter, Nesbo va confessar que havia escrit la primera novel·la amb el detectiu Harry Hole en cinc setmanes, però va dir a l'editor que havia trigat dos anys «perquè li semblés més bona». És una revelació que fa gràcia, i segur que el públic va somriure amb complicitat, però també és probable que Nesbo se la permeti perquè té molt èxit i ara ja és tan sols una anècdota.
D'entrada, no hauria de ser cap defecte o virtut que un autor hagi escrit una novel·la en cinc setmanes o en deu anys. Les novel·les ens agraden o no ens agraden per si mateixes, ho descobrim a mesura que les llegim, i el temps que l'autor hi va dedicar no hauria d'influir en el nostre judici. És veritat que, per lògica, com més temps dediques a escriure un llibre, millor hauria de sortir, encara que no sempre és així. El talent narratiu va per una banda i les hores per una altra, però vivim en una època en què l'esforç es premia més que el talent -per això Nesbo va enganyar el seu editor anys enrere.
Cada cop més, a les entrevistes, els escriptors destaquen aspectes del procés creatiu que els haurien de donar prestigi abans de la lectura. Els anys que van trigar a escriure un llibre és un d'aquests elements, però també hi afegiria la reescriptura i la documentació. Tornem al mateix: reescriure un text moltes vegades sol ser beneficiós, però l'autor ha de saber valorar si alhora perd la gràcia de l'espontaneïtat. I documentar-se molt sobre una novel·la està bé per fixar un terreny, sobretot si és novel·la històrica, però malament quan les dades i xifres dominen sobre la imaginació. El text, al capdavall, es defensa per si sol, i cap llibre no és millor perquè l'autor el va escriure durant deu penosos anys, o fent la vertical, o sota un govern del PP (tot i que en aquest cas concentrar-se tingui més mèrit).
