Anar al contingut

La roda

El dilema de Mas i Junqueras

Saül Gordillo

De la ruptura de l'agost a la reconciliació del setembre, passant per l'aprovació de la llei de consultes i un debat parlamentari de gran tensió entre Artur Mas i Oriol Junqueras. El president va convocar dissabte la consulta del 9-N com s'havia compromès en campanya electoral i va acabar pactant amb ERC, ICV-EUiA i CUP. El líder d'Esquerra ha jugat a tensar i destensar la corda per aconseguir que Mas i el seu entorn no matessin la consulta abans de temps, evitant la frustració dels gairebé dos milions de manifestants de la Diada i del conjunt de ciutadans que volen votar el futur del seu país.

Aquest dilluns mourà fitxa Mariano Rajoy i tot l'aparell de l'Estat, però difícilment passarem la pantalla de la consulta tan fàcilment. Fixin-se en el tsunami de gairebé 900 ajuntaments de tots els colors favorables a la consulta. A l'espera del desenllaç del 9-N, Mas i Junqueras han evitat defraudar una part majoritària dels catalans malgrat el boicot de l'Estat. Ara els toca pensar en les següents pantalles, i una d'elles són les eleccions «plebiscitàries».

Rajoy desitja que Mas i Junqueras vagin separats a les urnes, que guanyi el republicà sense majoria absoluta i que un cisma a CiU amb el president convertit en l'Ibarretxe català provoqui el descarrilament del procés. La caverna ja es frega les mans, però la capacitat de sorprendre de Mas Junqueras està fora de dubtes. Algunes enquestes indiquen que, per separat, ERC i CiU sumarien més diputats que en una mateixa candidatura. Però, ¿acceptaria Mas una llista amb Junqueras i independents i el compromís ferm d'una declaració unilateral d'independència? Si Mas i Junqueras deixen les sigles de partit al marge, no descartin noves sorpreses.

0 Comentaris
cargando