Iceta proposa una doble consulta

Ahir Miquel Iceta, candidat a liderar el PSC, va dir en veu alta una cosa que tota la classe política catalana murmura a mitja veu: que la consulta del 9-N amb la doble pregunta del Parlament català no es podrà celebrar. Mariano Rajoy no la permetrà perquè, per una part, no ha estat pactada i, per l'altra, la futura llei de consultes -en l'abric de la qual es confia i que Iceta diu que vol votar- és de consultes, no de referèndums. I en aquesta llei la famosa doble pregunta té un encaix gairebé impossible. CDC, ERC i ICV van criticar el dirigent socialista amb rapidesa, però saben -i fins i tot ho discuteixen públicament- que la gran incògnita és què passarà després del 9-N, quan la consulta no hagi tingut lloc.

Iceta va dir que hi podia haver unes eleccions anticipades, més o menys plebiscitàries, però no una consulta. I per a ell la consulta és obligada perquè el 2010 el Constitucional va dictaminar contra un Estatut que ja havia estat aprovat en referèndum per la ciutadania catalana. Qualsevol solució al conflicte exigeix, doncs, que la ciutadania es torni a manifestar. Iceta diu que és partidari de la reforma federal de la Constitució que s'hauria de sotmetre a referèndum a tot Espanya (també a Catalunya), però que una altra via podria ser una consulta en dues fases. La primera (acollida a la llei de consultes) podria preguntar: ¿Vol que el Govern negociï amb les institucions de l'Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de competències en llengua i cultura? Després s'hauria de fer una segona consulta per aprovar o rebutjar la solució trobada.

I Iceta es va dirigir a Enric Millo, portaveu del PP al Parlament i present a l'esmorzar de Nova Economia en el qual el socialista va fer la seva proposta, per dir que comprenia que el PP no sigui partidari de la reforma de la Constitució però que el que no pot fer avui -després d'haver creat el conflicte amb el recurs contra l'Estatut- és negar que hi ha un greu problema en la relació Catalunya-Espanya que convé solucionar.

Notícies relacionades

Iceta defensa una consulta que no pregunti per la independència

Naturgy: no tots els fons són iguals

La proposta d'Iceta és opinable, però el que no sembla assenyat és seguir advocant per la doble pregunta sabent que aquesta consulta no tindrà lloc. ¿Què es pretén? ¿Que la frustració es transformi en un petard contra l'Estat de dret? Sembla poc assenyat i és clar que negociar la pregunta és l'única solució. El mateix Artur Mas ho va venir a admetre per un moment el 24 d'abril quan li va dir a Ariadna Oltra a TV3 -pocs dies després del rebuig del Congrés dels Diputats a transferir a la Generalitat la competència per celebrar referèndums- que si el problema era la pregunta, o la data, era possible seure a parlar-ne. Encara que després, davant la insistència de l'entrevistadora, no va aclarir el que volia dir. I la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va dir, el 18 de juny passat en un dinar de la Cambra de Comerç, que es podia canviar la pregunta per aconseguir el recolzament del PSC i sumar així 110 diputats (sobre 135).

Hi ha dos motius més per pensar la proposta d'Iceta. El que vol blindar és molt semblant al que els empresaris catalans reclamen a Rajoy (tenim com a exemple la recent conferència de Joaquim Gay de Montellà a Oviedo). L'altre motiu, com ja vaig escriure en aquesta columna el dimarts 24 de juny, és el globus sonda llançat pel ministre Luis de Guindos segons el qual el Govern espanyol podria no vetar una consulta amb una pregunta bastant semblant. Esquerra Republicana diu que la proposta d'Iceta fa olor de «pacte de despatxos». ¿Es va acordar en un despatx o a l'espai sideral la doble pregunta que ERC avala? ¿És possible alguna solució -inclosa la independència- que no sorgeixi d'un pacte?