Passejant per les diverses aules de la Universitat de Barcelona, on se celebraven els debats inclosos en el programa del ‘Quart Fòrum Social Català’ es podria concloure que el gir polític i social que la nostra societat necessita està a l'abast.
“Un altre món és possible. Ja s'està construint” era el lema d'aquesta nova edició d'una trobada sorgida a partir del model del Fòrum Social Mundial estrenat a Porto Alegre, al Brasil, el 2001. Els impulsors a Catalunya -individuals i col·lectius- d'aquest altre món eren, durant el cap de setmana, a la seu central de la universitat barcelonina. Difícilment trobareu el nom d'un líder de primer, segon o tercer nivell dels combats populars dels últims anys que no hi estigués present.
Els dirigents dels diferents partits polítics catalans haurien fet bé d'anar al Fòrum. Perquè un dels principals temes a debat en aquests moments és qui i com ha de portar a terme els canvis que cada vegada són més evidents i necessaris.
El final de l'austeritat absurda, el control dels bancs i les entitats financeres, la renda garantida ciutadana, la desaparició de la precarietat, els paradisos fiscals, la pobresa, es pot aconseguir sense el concurs dels actuals partits polítics que representen l'electorat progressista en els parlaments català, espanyol o europeu?
Escoltant les raons dels ponents d'aquest Fòrum, la conclusió senzilla era que la majoria d'ells tenen raó. La incògnita és com traslladar aquesta raó a les lleis que aprovin els representants polítics.
Itziar González, promotora del ‘Parlament’ ciutadà, va dir, en un dels debats, que s'ha de plantejar als partits polítics les reivindicacions que planteja la gent. Votar els que es comprometin a defensar-los. I si al final se'n desdiuen, portar-los als tribunals per mentiders.
A aquestes altures del debat, ja se sap què s'ha de fer i què no si es vol un món que no estigui dividit entre uns quants que s'ho queden tot i una gran majoria que es reparteix les engrunes.
Potser els rics tenen tanta pressa ara per quedar-se tots els diners i els béns de la gent i del planeta, perquè saben que, tard o d'hora, els perdran.
La revolució, la revolta, el canvi avancen inexorablement. La força de la raó acabarà imposant-se. Totes les bones idees, intencions i il·lusions expressades al ‘Fòrum Social Català’ d'aquests dies no es poden enterrar sota quatre titulars sobre la millora de la prima de risc, la sortida als mercats financers del deute públic grec o la millora de les cotitzacions a Borsa de les grans empreses.
