Anar al contingut

Els DISSABTES, CIÈNCIA

La importància de dormir

Salvador Macip

Investigacions recents apunten que el son serveix per 'rentar' literalment el cervell

Vet aquí un misteri biològic que fa segles que ens acompanya: ¿per què dormim? L'Evolució no fa les coses a la lleugera. Si els animals superiors tenim la necessitat de desconnectar un nombre important d'hores al dia, hi ha d'haver una bona raó. I ha de ser molt poderosa, perquè durant ­gairebé un terç de la nostra existència ens convertim en víctimes vulnerables que poden sucumbir a depredadors i competidors. No té molta lògica, sobretot si pensem que la selecció natural només afavoreix les característiques que ens fan reproductivament més eficients. Aquesta clarament no és una d'elles. L'única explicació possible és que els beneficis han de superar amb escreix els riscos per la nostra supervivència que pot generar aquesta indefensió recurrent a la qual ens sotmetem cada nit. Dormir, per tant, ha de tenir una funció primordial en la nostra existència. ¿Però quina?

Tot i que s'ha dit que podria tenir relació amb el sistema immunitari o el metabolisme, fa temps que se sospita que la principal implicació ha d'estar relacionada amb el cervell. S'han publicat molts estudis que lliguen l'estona que passem descansant amb funcions cerebrals complexes com la memòria. No és només una dita de la saviesa popular: està comprovat científicament que el son ajuda a fixar els records, per exemple, i és per tant una bona manera d'assegurar-nos que retenim el que hem après durant el dia. Però això no és suficient. Segur que l'Evolució ens hauria preferit desmemoriats i que a canvi invertíssim el temps estalviat en coses útils, com per exemple fabricar més descendents.

Un article publicat fa uns dies a la revista Science ens proposa una possible solució: dormir serveix per rentar el cervell. Literalment. Els investigadors responsables del treball, de la Universitat de Rochester, a Nova York, han vist que durant el son eliminem tots els productes secundaris tòxics que s'acumulen durant la utilització normal de les neurones. Han arribat a aquesta conclusió partint d'unes dades que ells mateixos havien descobert l'estiu passat: l'existència d'una xarxa microscòpica de tubs que recorria el cervell d'una punta a l'altra i transportava líquid cefaloraquidi (el que omple les cavitats del cervell) carregat de residus. Fins llavors no s'havia vist res de semblant, tot i que és una funció de manteniment equivalent a la que fa el sistema limfàtic a la resta d'òrgans del cos. El problema és que perquè aquest sistema de recollida de brutícia cerebral fun­cioni fa falta molta energia, cosa que va fer pensar als científics que impediria que estigués en marxa a la vegada que les funcions cerebrals conscients. Intrigats, van decidir estudiar què passava durant el son.

D'aquesta manera van obtenir aquests nous resultats, usant ratolins que dormien amb el cap dins un microscopi, cosa que permetia seguir els fluxos dins els seus cranis d'un líquid amb una tinció especial que se'ls havia injectat abans. De nit, aquest marcador s'eliminava ràpidament del cervell, mentre que quan estaven desperts, el procés de drenatge pràcticament s'aturava. En la fase de neteja, el cervell dels ratolins era capaç d'expulsar fins i tot dosis extra de la proteïna -amiloide, la que sabem que quan s'acumula pot formar les plaques que donen lloc a la malaltia d'Alzheimer-. I aquí ve una dada interessant: les demències normalment s'associen a problemes en els patrons del son. ¿Podria ser que això provoqués una acumulació de residus que participessin en l'establiment d'aquestes malalties? Si no dormim bé, ¿tenim més risc de patir algun trastorn cerebral? I al revés: ¿dormir ens protegeix de certes patologies? ¿Ens ve la son automàticament en el moment en què s'acumulen més residus al cervell, per exemple al final de la jornada?

Fa uns anys vaig llegir un article en una revista científica important que parlava d'un experiment portat a terme amb ratolins, en el qual se'ls impedia dormir durant una sèrie de dies. Contra tot pronòstic, els animals es tornaven més atents i espavilats. És l'únic estudi que he vist que va en contra del dogma (i la lògica) que dóna al son un paper imprescindible pel que fa al funcionament del cervell dels vertebrats. Em va semblar una teoria tan fantàstica que fins i tot la vaig fer servir de base per a una novel·la, que ha acabat nominada aquest any a un premi de ciència-ficció. Els treballs que hem comentat avui, com la majoria, apunten cap a una altra banda. De fet, són un pas endavant molt important de cara a fer possible la nostra comprensió biològica i molecular d'aquest fet tan intrigant que és el son, tot i que possiblement no en siguin l'única explicació. Encara deixen molts interrogants sense cap resposta. El proper que m'agradaria que contestessin els neurobiòlegs és: ¿per què caram somniem?

0 Comentaris