Anar al contingut

Gent corrent

Albert Company: «És igual si un edifici és una capsa de sabates si funciona»

Gemma Tramullas

El 2009 estudiava l'últim any d'Arquitectura a Barcelona i acabava de trobar feina en un estudi. Als 25 anys semblava que tot li somreia, però una inquietud s'anava apoderant d'ell. Sentia que no avançava a nivell personal i frisava per marxar lluny. Un bon dia li va agafar un rampell i va comprar un bitllet només d'anada a Bangkok (Tailàndia). Després de sis mesos viatjant sol pel Sud-est Asiàtic, la Xina i Rússia, es va instal·lar a Mae Sot, un poble de Tailàndia fronterer amb Birmània des d'on concedeix aquesta entrevista per videotrucada.

-Se sent el cant d'un ocell. ¿Com és aquest lloc?

-És un poble de dos carrers envoltat de cases de fusta que han crescut al seu voltant. És un lloc aïllat on s'arriba travessant les muntanyes; no surt a les guies turístiques i és poc conegut fins i tot entre els tailandesos. L'entorn és molt agradable: cada dia vaig a treballar en bicicleta travessant camps d'arròs i pel camí paro a beure'm un coco.

-¿A què es dedica?

-Treballo com a arquitecte per a la clínica de la doctora Cynthia Maung, que atén els refugiats que han fugit de la guerra civil de Birmània. Ella va creuar la frontera el 1988 i va muntar un centre de salut en una caseta de fusta que ara és una clínica que atén 130.000 pacients a l'any.

-Maung va ser Premi Internacional Catalunya per la seva tasca humanitària. Va compartir el premi amb la seva compatriota, la nobel Aung San Suu Kyi.

-Aung San Suu Kyi va venir de visita a Mae Sot, però l'Exèrcit tailandès no la va deixar acostar a la doctora Cynthia. Jo només la vaig veure passar dos segons en un cotxe. La repressió política a Birmània ha convertit la doctora en una icona. Ha creat una xarxa que arriba a tot arreu, fins i tot té un equip de motxillers que carreguen medicaments i s'endinsen a la selva per atendre la gent que no pot travessar la frontera.

-Els dos símbols de la llibertat a Birmània són dones.

-Des del primer dia em vaig adonar del poder de decisió que tenen les dones. Jo només treballo amb dones. La doctora Cynthia pren les decisions i les principals caps de departament també són dones.

-¿Què el reté ahí?

-La feina. Aquí puc disfrutar de l'arquitectura en tota la seva plenitud. Al principi no em feien gaire cas, però ara confien més en mi i això em permet participar en tot el procés, des de seure a parlar amb els treballadors per veure què s'ha de construir, a dibuixar els plans, construir amb les meves pròpies mans i, el més important, veure si l'edifici és útil o no a les persones.

-¿Calia que se n'anés tan lluny per a això? ¿No ho podia fer a Barcelona?

-Entenc la meva feina com una arquitectura més pura, que inclou molt més el factor social. Per a mi l'arquitectura no s'acaba en el disseny i el control de la construcció, sinó que és una via per donar a conèixer la dramàtica situació dels refugiats. A Barcelona estava cansat que es donés tanta importància a la presentació dels projectes. Aquí el que importa no és que un projecte sigui vistós; és igual que un edifici sigui una capsa de sabates amb finestres mentre funcioni.

-¿Quin tipus de construcció es necessita a Mae Sot?

-Hem dissenyat i construït cinc nous departaments mèdics, un centre de formació, dues escoles i uns dormitoris temporals per a estudiants que han estat nominats als premis internacionals d'arquitectura Detail Prize. Que un projecte que parteix de la necessitat, que està fet des de la modèstia i amb pocs diners aconsegueixi aquest reconeixement és molt important per a nosaltres.

-Aquells plànols que hi ha penjats a la paret de darrere seu, ¿què són?

-Són els plànols de la nova clínica, que tindrà 10.000 metres quadrats. L'edifici actual està en uns terrenys de lloguer i el contracte s'acaba d'aquí quatre anys.

-Com ha donat de si aquell bitllet a Bangkok...

-Quan em vaig haver comprat el bitllet vaig pensar: «Però, ¿què estàs fent?» Aquest tipus de decisions, si te les penses gaire, no les prens. Jo em vaig arriscar, vaig tenir sort i m'ha sortit bé. He trobat el que buscava.

0 Comentaris