Editorial
Guia de delinqüents
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
La sola existència d'un promptuari de la delinqüència a Barcelona, titulatManguilàndiai elaborat per un guia turístic, és tot un símptoma dels riscos que amenacen el pròsper sector turístic de la ciutat. Si Barcelona consolida la seva fama de ser un lloc en què les bandes que operen als seus carrers són una amenaça certa per als visitants, pot veure debilitada la seva posició en un mercat extremadament competitiu. Si, a més a més, tal com es desprèn del mateix text de referència, els tipus de delinqüència, els llocs on es localitza i les persones que l'exerceixen estan perfectament identificats, aleshores s'ha de convenir que alguna cosa important falla en el sistema policial i judicial.
En conseqüència, és de la màxima urgència que s'actuï contra els punts febles en l'aplicació dels instruments legals que han de protegir els habitants de Barcelona: els autòctons i els que passen a la ciutat uns dies. Resulta francament desmoralitzador que existeixi una tipologia de traç gruixut de la delinqüència habitual i no existeixi, també, un programa de traç fi que permeti reduir el nombre de delictes. La mitjana de 310 furts diaris, corresponent a l'any 2010, desborda els límits del que resultaria tolerable. Acceptar aquesta xifra amb una barreja de resignació i fatalisme no té cap mena de sentit: la partida de seguretat no els surt precisament barata als contribuents, que tenen tot el dret d'exigir resultats.
