La dona paga més

La publicació d'informes sobre la desigualtat entre homes i dones en el món es multiplica amb la commemoració, avui, del Dia Internacional de la Dona. La incorporació de la dona al mercat laboral no ha seguit la via natural de retribuir els dos sexes amb el mateix salari i de compartir els mateixos nivells de responsabilitat a les empreses. Davant d'aquest evident desequilibri, països com Espanya han recorregut a la legislació per buscar l'avanç en el camp econòmic, laboral i social. El 51,41% de titulades universitàries que hi ha a Espanya suposen un esperó. Però els objectius encara queden lluny. Si la llei d'igualtat marcava un 40% de dones en els consells d'administració de les grans empreses per al 2015, encara estem en el 10,8%. És solament un exemple de la lentitud de la marxa en el camí cap a una societat igualitària, que ara ha trobat en la crisi econòmica un nou obstacle. No superar-lo pot significar l'exclusió. La crisi genera més atur femení (20,79% el 2010 a Espanya) que masculí, augmenta la segregació sectorial i professional d'elles i, per la via de les retallades socials, castiga les dones que exerceixen de cuidadores de nens, gent gran i discapacitats. Una tercera part de les famílies monoparentals a Europa viuen en condicions de pobresa. Les administracions han de vetllar ara perquè els seus plans d'ajust tinguin en compte la desigualtat entre homes i dones, i les empreses no han de desaprofitar el talent femení. Mentrestant, la pitjor forma de discriminació continua sent la violència.