Experimentar amb animals

L'ús dels animals en experiments de laboratori és una qüestió que genera una certa polèmica de forma periòdica. Fa pocs dies hi va haver una manifestació davant una empresa de producció d'animals i no fa gaire es van alliberar animals d'una de les empreses. Aquests esdeveniments fan que els que utilitzen els animals es preguntin què fan i els polítics es preguntin si les normatives existents són prou severes. Tots plegats hauríem de plantejar-nos què estem fent i prendre decisions que mirin d'evitar els conflictes, encara que aquesta sembla una fita difícil.

Els que experimenten amb animals ho fan perquè estan convençuts que no hi ha altra manera per respondre a preguntes importants de la biologia o la medicina i així ha estat des dels inicis de la Biologia experimental. Amb el temps la relació de la nostra societat amb els animals en general ha anat canviant i també ho han fet les condicions en què es treballa amb animals al laboratori. A Europa la qüestió ha estat objecte de molta atenció i s'han dictat regulacions estrictes. L'any 2007 es va aprovar a Espanya una llei que és la que actualment guia el treball als laboratoris.

La legislació europea està basada en el principi anomenat de lestres erres. Tot experiment amb animals ha de tendir a la reducció del nombre d'animals utilitzats, al reemplaçament d'animals per qualsevol altre mitjà quan això sigui possible i al refinament de l'experiment per intentar causar a l'animal el mínim de sofriment possible. La llei preveu l'existència de comitès d'experimentació animal que han d'aprovar els experiments i el funcionament dels animalaris i preveu una formació específica del personal. Aquesta llei està en vigor i s'ha d'aplicar a tot arreu. Les actuals normatives distingeixen també entre els tipus d'animals. Per exemple a Europa ha estat prohibit fer experiments amb ximpanzés mentre que la llei no és aplicable per als invertebrats.

Pot ser que algú pensi que sigui quina sigui la norma que se segueixi res no justifica tractar els animals com un objecte per al nostre benefici. Sovint aquest raonament porta al vegetarianisme perquè per definició la carn que mengem procedeix d'animals que hem cuidat i que hem sacrificat per treure'n algun òrgan que fem servir per alimentar-nos. A Europa ens preocupem pel benestar dels animals de granja i tenim unes normatives sobre la seva estabulació, el seu transport i el seu sacrifici als escorxadors que estan sent aplicades. Però, d'altra banda, cal reconèixer també que la majoria dels europeus mengem carn, un costum que ens ve dels nostre ancestres caçadors. És possible que hi hagi raons nutricionals i de medi ambient per reduir el consum de carn, però la majoria dels nostres ciutadans no estan disposats a prescindir-ne completament. Som conscients que aquestes directives de protecció dels animals acaben encarint el producte final, una cosa que és possible que molts de nosaltres estiguem disposats a acceptar.

De la mateixa manera no sembla que sigui possible eliminar completament l'experimentació amb animals. D'una banda, necessitem animals de laboratori per entendre la biologia animal, per entendre el que passa quan la nostra biologia no funciona bé, és a dir, quan tenim una malaltia, o per mirar de trobar maneres de curar aquestes malalties. Avui mantenim milers de ratolins amb modificacions genètiques que fem servir com a models del càncer, de malalties del cor o del cervell. D'altra banda, estem fent servir animals per provar els efectes negatius d'alguna substància i això a Europa ha estat objecte de discussió, per exemple en els cosmètics. Si volem conèixer els efectes d'un producte sobre la salut, assajar una vacuna o un nou medicament, fins ara ho hem provat abans en animals per evitar efectes negatius quan els utilitzem en humans. En alguns casos com la malària o la sida hem de fer-ho en primats perquè no serveixen altres animals.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per totes aquestes raons hem de decidir què fem. O bé seguim utilitzant animals de laboratori de forma controlada, només quan és necessari i en el marc d'uns protocols ben establerts o abandonem completament parts de la recerca biomèdica o dels controls que sembla que ens interessen. Aquells que treballen en aquests temes, aquelles empreses que han de fer els controls que els demanem i aquelles que ajuden que tot això es faci han de treballar en un marc clar i ben definit. Aquest és un tema que desperta reaccions emotives que són respectables, però que no han de justificar actituds agressives. No és possible, per exemple, que a cada protesta augmentin sense justificació els controls burocràtics dels experiments. No hauria de ser acceptable que se senti atacada gent que treballa per conèixer la nostra biologia i per buscar solucions a malalties en les condicions estrictes que ja hem imposat. Director del Centre d'Investigació

Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB).