Ús i abús dels boscos catalans

Després de llargues dècades de patir un cert menyspreu per part de les classes urbanes, l'entorn rural exerceix un creixent atractiu per a molts catalans. L'estrès propi de la vida moderna a les ciutats i la millora de la xarxa de comunicacions per carretera han fet que, aquests últims anys, una part important de ciutadans canviïn regularment el ciment pel verd. Això es tradueix no solament en l'auge del turisme rural i dels esports d'aventura, sinó també en un consum intensiu del medi natural. I, com en altres ordres de la vida, el que pres en la justa mesura resulta positiu

-l'accés i el gaudi de la naturalesa és un bon indicador de salut col·lectiva-, comença a tenir arestes quan es massifica.

És el que passa aquestes setmanes als boscos catalans, que registren una autèntica allau de boletaires. Una activitat abans practicada gairebé exclusivament per aficionats de les comarques micòfagues s'ha estès de manera espectacular, cosa que planteja un dubte que no fa gaires anys hauria semblat quasi una broma: ¿s'ha de fer pagar per accedir als boscos? La pregunta no és intranscendent, perquè el 60% del territori català és boscós, i el 80% d'aquest és de propietat privada.

El manteniment en condicions d'un bosc queda cada vegada menys a expenses dels cicles de la naturalesa i de les explotacions agràries i forestals tradicionals. Per això no és forassenyat que els propietaris pensin que se'ls hauria de compensar per l'ús públic d'un bé privat, encara més quan, com en el cas dels bolets, implica un benefici per a tercers, ja sigui merament lúdic o obertament comercial. En aquest sentit, l'experiència de Sòria, on des del 2001 els boletaires paguen una taxa per recol·lectar, pot servir de referència per a Catalunya.

L'augment de la regulació, en general, de l'accés als boscos no és una tasca urgent, però sí ineludible. No és imaginable ni desitjable que els propietaris usinad infinitumel dret a la parcel·lació de les seves finques, però sí que hi hagi un nou ordre fruit del consens de manera que, a la vegada que es preserven els interessos del món rural, els ciutadans en general puguin disfrutar amb amplitud i respecte d'un bé únic com la naturalesa.