EDITORIAL
Invertir en coneixement
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
En la inauguració oficial del curs 2010-2011, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, va tornar a reclamar un finançament just i equitatiu, proporcional a les expectatives que aixeca la universitat com a motor de progrés. I va pronunciar una frase que resumeix l'estat de les coses als campus del país: «Invertir en educació és car, però no fer-ho pot sortir caríssim».
No és només en la funció educativa on es necessiten més inversions sinó també en la investigació, un factor clau per poder pal·liar els efectes de la crisi i avançar econòmicament i socialment. En un rànquing del The Times Higher Education, dues universitats catalanes (UB i UPF) figuren entre les dues-centes primeres del món, un èxit que es deu en bona part a la seva capacitat investigadora. La política del Departament d'Universitats i la voluntat política d'entendre la tasca universitària com un actiu imprescindible va significar en el seu moment un pas endavant per poder reforçar l'aposta per una investigació de qualitat que atragués científics qualificats, singularment als camps de la biomèdica i la biotecnologia.
És precisament aquí on les notícies de retard en els pagaments i de falta de planificació per al 2011 són més alarmants. El conglomerat universitari, més enllà dels contractes de transferència amb empreses privades, descansa en l'obligada confiança en una Administració que s'omple la boca amb els beneficis que ha de reportar la universitat i després no fa front a les seves responsabilitats i obligacions.
