Anar al contingut

La polèmica per la vestimenta de les musulmanes

Prohibir el burca és democràtic

Rosa Cañadas

El debat no està en la identitat religiosa, sinó en el terreny de la discriminació de les dones

Dir que una dona pot escollir lliurement el burca és un fals feminisme. Estan condicionades per anys de submissió. Portar el burca o vel integral és una tradició social en alguns països que no té cap vinculació amb la religió.

El burca és un vestit imposat pels talibans: van obligar les dones a utilitzar-lo de la mateixa manera que els van prohibir estudiar o accedir a qualsevol independència social. Els integristes intenten sacralitzar tradicions populars que no tenen cap fonament alcorànic. I s'ha de recordar que durant el pelegrinatge a la Meca, lloc sant dels musulmans, està prohibit tapar-se la cara i, per tant, utilitzar el burca o el nicab.

Per a un occidental, aquesta peça de vestir està associada a règims on les dones no tenen drets, tal com els coneixem als països democràtics. De fet, estem en contra dels vels integrals de la mateixa manera que estem en contra dels règims polítics dictatorials.

EN LLOC de portar el debat al terreny de la discriminació de la dona, que és el que és, l'estem portant al terreny de la defensa de la identitat religiosa, en què la davantera la continuen portant els homes i el que estem fent és tornar la decisió a un terreny que lideren, dominen i controlen els homes, sense cap paper actiu de les dones, de manera que són els homes els que continuaran parlant i representant el conjunt. Estem ajudant els integristes a continuar la seva croada en contra de l'alliberament de la dona. Hem de reconduir el debat cap allà on correspon.

¿Hem de deixar que la dona immigrant, sigui quina en sigui la religió, continuï sent sotmesa pel mer fet que en la seva cultura això estigui acceptat? Si és així, senyora Aído, deixem també que continuïn pegant a les dones immigrants, ja que en molts dels seus països d'origen no hi ha lleis que les protegeixin.

A Espanya vam lluitar durant molts anys per ser un país laic i pels drets de les dones. Hem aconseguit treure la religió de les escoles i ara volen fer-l'hi tornar amb l'excusa del multiculturalisme. No podem acceptar la marxa enrere.

No és una qüestió que només afecti un determinat col·lectiu immigrant, és una cosa que ens incumbeix a tots, i sobretot a totes. Un flac favor estem fent a les organitzacions feministes dels seus països d'origen que treballen per la igualtat de gènere i a les intel·lectuals musulmanes que advoquen pels drets humans i la democràcia.

No estic d'acord amb els que pregonen que la prohibició posarà aquestes dones en situació d'exclusió. Ja hi estan, el vel integral fa que hi estiguin, ja que difícilment una dona que el porti podrà comunicar amb els altres, educar-se o trobar una feina que li permeti tenir independència econòmica. Per un altre costat, es pot considerar igualment un rebuig a la integració, a la sociabilitat.

La lectura d'aquests articles on les dones expliquen la decisió suposadament pròpia i sense pressions de posar-se el vel integral no fa sinó mostrar la necessitat de prendre mesures. Pel fet que tinguem una esclava molt contenta de ser-ho no hem de permetre i acceptar pas l'esclavitud. Hem de donar a les dones totes les oportunitats possibles per tal que no es produeixi aquesta opressió.

Crec que la majoria estem a favor de la prohibició per llei, però també es necessita, no com a alternativa, sinó com a suport, l'ajuda i el compromís de les entitats d'immigrants per informar els diferents col·lectius dels valors de la nostra democràcia. Igualment, seria necessari inserir el feminisme islàmic en el moviment feminista global. He nascut al Marroc, un país musulmà, on vaig viure més de 30 anys, i no havia vist mai portar aquesta peça de roba, que allà consideren aliena a la seva religió i cultura.

El 10 d'abril de l'any 1947, a Tànger, Lalla Aïcha, filla del rei Mohammad V i tia de l'actual rei Mohammad VI, va ser la primera dona que va aparèixer en públic amb la cara destapada i amb vestimenta occidental. Aquest gest, propiciat pel Rei, tenia un objectiu ben clar: ajudar a l'emancipació de la dona.

El 2004, el Marroc va ser el primer país arabomusulmà que va reformar La Mudawana, el codi de família que regeix els drets de la dona, adoptat per unanimitat pel Parlament. Es considera un dels més liberals del món musulmà, amb avanços com la coresponsabilitat de la família per als dos cònjuges, el final de la tutela de l'home sobre la dona al contraure matrimoni o la restricció de la poligàmia. Es tracta d'un model per a les altres societats musulmanes en la mesura en què concilia els aspectes religiosos i legals, i ha introduït canvis a favor de la igualtat.

Els marroquins constitueixen la colònia d'immigrants més nombrosa de Catalunya. Demano als nostres polítics que deixin d'utilitzar aquest debat, com sempre, amb objectius electoralistes, i que no utilitzem la ignorància d'uns i l'oportunisme d'altres per estigmatitzar un col·lectiu que en un 99% dels casos pensa igual que nosaltres. Presidenta de la Fundació Nanja.

0 Comentaris