Anar al contingut

Set x set

Aquells senyors del temps de Pla

Xavier Moret

Es reediten en butxaca dos títols de Josep Pla, Un senyor de Barcelona i Un senyor de Terra del Foc. Ho fan amb el títol conjunt de Dos senyors i una nota aclareix que tots dos estan agrupats, a l'Obra Completa, en el volum Tres senyors. Queda clar que en falta un. El que ha caigut és l'escultor Josep Llimona. Què hi farem: la butxaca mana.

Del senyor de Barcelona, Rafel Puget, sabem que va néixer a Manlleu el 1873, va morir a Barcelona el 1945 i va tenir el mèrit de viure sense haver de caure en la vulgaritat de treballar. «Jo he estat rendista», li deia a Josep Pla, «però, com tants rendistes, més que viure de renda no he fet més que anar-me morint de renda». Doncs, sí, així era un senyor de Barcelona

El que avui m'interessa comentar, però, és Jacint Puget, germà de Rafel i biografiat d'Un senyor de la Terra del Foc. Si la vida de Rafel Puget va discórrer per les tertúlies de l'Ateneu i els cafès de Barcelona, la de Jacint Puget va tenir un escenari molt diferent: la Terra del Foc. Va ser en aquell cul de món on el 1925 Jacint Puget va comprar una propietat de 20.000 hectàrees on va construir una estancia que va anomenar La Catalana.

Puget va tornar a Barcelona l'any 1955 i fins a la seva mort, el 1969, es va enyorar d'aquells paisatges llunyans. No m'estranya... De quan jo vaig visitar La Catalana, ja fa uns quants anys, encara recordo la bellesa d'aquelles terres i les cartes de Puget que em va deixar llegir l'actual propietari de la finca. En elles crida l'atenció el fet que Puget apareix com un vell rondinaire, disposat a barallar-se amb tothom i a discutir per no res. Probablement, allà s'enyorava de Catalunya. Potser per això mateix, en les converses que va mantenir amb Pla, deixa anar una frase lapidària: «És trist arribar als 80 anys per acabar-se de convèncer que el que anomenem el món és una insignificant i delirant follia».

0 Comentaris
cargando