Abstenció electoral a Catalunya

L'electorat català no s'ha caracteritzat mai per una alta participació a les urnes, amb una mitjana sempre per sota del conjunt espanyol. El 2000, l'any de la majoria absoluta d'Aznar, la participació en les eleccions legislatives va caure fins al 64% a Catalunya. El 2004, en els comicis que van portar la victòria de Zapatero, el vot va pujar excepcionalment fins al 76%. Segons es dedueix del Baròmetre de Gesop per a aquest diari que publiquem avui, l'abstenció pot batre marques entre l'electorat català, amb una participació de només el 60% en les eleccions legislatives del 9 de març. Males notícies per a l'esquerra, els millors resultats de la qual, almenys en les eleccions legislatives, són directament proporcionals al nombre de votants

Com era d'esperar, no hi ha dubte que aquesta baixa participació vaticinada pel sondeig és un reflex del malestar en la societat catalana, que es manifesta en la mala valoració que els ciutadans fan de la política i dels polítics i en el debat sempre viu per les relacions amb Espanya, tot plegat augmentat per la crisi de les infraestructures. És a dir, la suma del català emprenyat i del català desafecte. També s'ha de tenir en compte per entendre aquesta desmobilització que la participació excepcionalmentaltadel 2004 va ser deguda en bona part als atemptats de l'11-M i al malestar per la guerra a l'Iraq, elchapapotei la vaga general, unes circumstàncies que no es repeteixen sovint.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Malgrat això, el mapa polític que vaticina el sondeig tendeix, avui, a l'estabilitat, amb un partit socialista al capdavant, que podria conservar fins i tot els seus 21 escons del 2004. La mateixa estabilitat manifesta CiU: al voltant de 10 o 11 escons. Iniciativa i, sobretot, Esquerra sí que pateixen una tendència a la baixa. I com en tot sistema de vasos comunicants, algú puja, i és el PP, ja que el seu electorat registra un alt índex de fidelitat i a més va sortir dels comicis del 2004 excepcionalment castigat per aquest electorat. A més a més, en un context de baixa participació, el vot fidel, com és el cas, augmenta de valor.

Si es consoliden aquestes tendències, els aliats d'esquerra del PSOE en sortiran debilitats, i es perfilarà amb més claredat una entesa de Zapatero --eventual guanyador de les eleccions sense majoria absoluta-- amb CiU. Una altra de les conclusions significatives d'aquest sondeig és que l'electorat de CiU no acceptarà un pacte amb Rajoy.