Teatre

Dijous, dia de pàtries, flors, oportunismes, simulacres i algun crit,Ricard Salvatva estrenar oficialmentUn dia. Mirall trencat.El mestre ha posat, doncs,Mercè Rodoredaal teatre Borràs amb la intenció de guanyar. I si dic guanyar és perquè a Catalunya les coses del teatre continuen sent una guerra, tan antiga, queTucídicesja se'n va ocupar.

Salvatsempre està cabrejat amb la vida. I el cabreig permanent forma part del seu encant personal. El cabreig i una intel.ligència afilada, una gairebé maldat culta de celles arquejades i com de lleopard, que en un país més llegit donaria molt joc. Però aquí estem sempre amb el mateix, la paranoia, la subvenció i les ganivetades i així no s'avança. Aquí, uns crien panxa, a d'altres els explota la vesícula biliar i els més decidits se'n van a Madrid.

Expliquen que Barcelona va ser alguna vegada una ciutat culta on hi havia uns burgesos implicats en això que alguns anomenen vida cultural, però jo crec que són històries. El que passa és que si ésSalvatqui assegura que aquests burgesos cultes, aquests barcelonins, van existir fins que va arribarFrancoamb la seva guerra, potser no es tracta d'una d'aquestes llegendes que ara en diuenurbanes.

Si parlo de burgesos il.lustrats és perquè l'obra de la freda i cerebral damaRodoredao el muntatge teatral basat en l'escriptora va d'això: del pas del temps i la degradació d'una classe social queSalvatdiu que va conèixer quan era un dels pocs que sabien qui eraBertolt Brecht,a qui, a més, llegia en alemany.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A Buenos Aires també hi va viure un personatge culte i permanentment cabrejat. ComSalvat.Parlo de l'escriptorManuel Mujica Láinez.Una de les seves actuacions més esperades les solia oferir les nits d'estrena teatral. El primer a aixecar-se de la butaca era ell. El primer que començava a aplaudir era ell. I també era ell qui, mentre aplaudia, acostumava a dir: "Malament, molt malament. Com ha de ser". Un lema que també he fet meu.

O sigui, que el permanent cabreig deSalvates valoraria més a Buenos Aires que en aquesta Barcelona plena de pesats.