El Liceu, un temple dance

Des que va començar el segle hem vist passar pel Liceu tota classe de cantautors, veus lleugeres i flamenques i grups pop, però el Gran Teatre encara no havia viscut una sessió de música electrònica dance d’aquelles que fan tremolar els murs de les discoteques sota aquella màxima de Faithless de God is a dj. Però la proposta de Maestro, aquest dijous, va anar molt més enllà, ja que el 25è aniversari de Flaix FM va servir una espectacular combinació de música de ball amb orquestra simfònica a través dels hits d’una era.

Ocupant l’escenari, la cinquantena d’integrants de la GIO, Orquestra Simfònica de les Comarques Gironines, dirigida en aquesta ocasió per Marc Timón, un talent amb historial en el món sardanístic a través de la Cobla Sant Jordi (i de les seves col·laboracions amb Roger Mas). Alineació completada per guitarra, baix i bateria; cors, la soprano Beatriz de Sousa, el saxo free de Llibert Fortuny i una successió de cantants que anaven i venien. I a dalt, a l’altar que dominava el quadro, discjòqueis estrella com el totèmic Roger Sánchez. Total, un bonic batibull.

Èxits rehabilitats

Diabòlica barreja d’ingredients que van confluir en dues hores, o una mica més, de música dance fora del seu context natural però realçada en tota la seva èpica i presència escenogràfica, amb suport de vídeo i seqüències en 3D. Sense perdre de vista el poder de les cançons, la majoria d’elles hits d’un moment, com aquell Music sounds better with you, facturat el 1998 per Stardust, que va cantar Chipper, supervivent d’OT. Un dels aspectes interessants de Maestro va ser la construcció d’una banda sonora d’èxits dance sovint subestimats quan passem revista a l’historial pop, recordats i realçats així més enllà del seu impacte estacional. Peces tan estimables com el tropical-house Hundred miles, del fenomen barceloní Yall, que va cantar amb el seu exòtic llanguiment la intèrpret original de la gravació, Gabriela Richardson.

Va ser un no parar de hits que es podien escorar cap al techno, el house o el funk d’aquell I feel for you, de Bob Sinclair, que va cantar Yolanda Sey, de The Sey Sisters. Ambient rialler en la tropa de la GIO, que movia els caps seguint el ritme. Records a la sala Pont Aeri, ovacions per a discjòqueis com Dj Skudero i Sergi Domene, i un Roger Sánchez divo amb el seu poderós Another chance. Timón va acompanyar aquestes cançons amb arranjaments exuberants i ens preguntem si va pensar en Trevor Horn i la seva clàssica orquestració de Left to my own 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

devices, de Pet Shop Boys.

Per posar finalment el Liceu dret, el guió es va apartar una mica de l’electrònica i va recórrer a èxits mainstream: Viva la vida, de Coldplay, i un Get lucky, de Daft Punk, amb el coliseu del revés. Nit de reptes, fusions audaces i algunes cançons de les quals el món no s’ha oblidat.