Anar al contingut

CRÒNICA DE MÚSICA

Accidentat homenatge de Barenboim a Debussy

El mestre, que va brillar en el concert dedicat al compositor francès, va interrompre la seva actuació per demanar silenci i respecte davant l'onada de tos del públic del Palau

César López Rosell

jgarcia41511603 graf217 oviedo espa a 07 01 2018 el pianista y composit180112175546

Alberto Morante

Concert interruptus. Daniel Baremboin (Buenos Aires, 1942) es va veure obligat dijous passat a aturar la interpretació dels 12 Preludis del primer llibre d’aquesta col·lecció de Claude Debussy poc després d’haver iniciat la seva actuació al Palau. L’onada de tos i altres sorolls, com el d’algun objecte caigut a terra o l’atenuat so dels mòbils, van acabar amb la paciència del pianista i director d’orquestra.
El mestre, home de caràcter, es va aixecar de la seva banqueta davant el piano per adreçar-se a la sala i explicar que intentava oferir el millor de si mateix i de les obres que recreava, però que això era impossible sense el silenci i respecte dels espectadors, als quals va recordar que un mocador podia atenuar sobtats atacs de tos. La resposta, amb aplaudiments de la majoria, no va impedir que una sensació de frustració acabés apoderant-se de l’auditori davant la falta de sensibilitat d’una part del públic.
Ja a Veles, la segona entrega d’aquestes exquisides miniatures que sintetitzen la radical modernitat de l’obra del músic francès, va haver de reprendre l’inici de la peça a causa del desagradable ambient.

Molestos elements externs

Barenboim, un intèrpret compromès amb els autors que interpreta i especialment concernit per l’innovador discurs musical de Debussy, no podia entendre que la concentració que exigeixen unes obres d’intens colorit, riquesa de matisos i gran dificultat tècnica, fos entorpida per uns elements externs tan molestos. Deu ser per aquesta i altres raons per les quals l’artista al·ludeix sempre a l’educació musical de base com a element clau per mantenir dempeus el repertori clàssic.
Passat l’incident, el concert es va desenvolupar amb certa normalitat. El Barenboim pianista està immers en una gira europea per retre homenatge, interpretant part de la seva obra per a piano sol gravada en un cedé, al centenari de la mort de l’autor de Saint-Germain-en-Laye. En els seus anys com a director de l’Orquestra de París es va amarar de la cultura musical francesa i va prestar especial atenció a aquest compositor impressionista al qual Falla va qualificar de «mestre de tots nosaltres i creador d’una nova música».
La passió que sent per les seves obres, es va manifestar durant la sessió amb una lectura tan meticulosa com brillant i profunda. Els Preludis no són unes obres fàcils per a un públic que no estigui disposat a implicar-s’hi, però si això passa el que es rep és tan meravellós com la lectura de llibres pletòrics d’imatges com els de Mallarmé o Baudelaire en què Debussy va buscar inspiració.
El viatge per les sensacions i estats d’ànim d’aquestes miniatures va ser el millor de la vetllada, especialment en les obres més pausades. Va ser d’una perfecció tan gran la revisió de Barenboim que les peces, amb les quals dibuixava timbres i harmonies insuperables, semblaven escrites per a ell. Des de l’evocació de les antigues danses gregues de l’inici, fins a la passió pel mar a Veles, passant per la soledat i tristesa de Passos sobre la neu, la suggerent inspiració espanyola de La serenata interrompuda o la subtilesa onírica de La catedral submergida, es va arribar al final de la  primera part.
En la continuació va enlluernar amb l’ornamentació d’Arabesques i va tancar amb enèrgic vitalisme amb L’illa alegre, abans de la seva interpretació, a la propina, de la popular Clar de lluna. Un accidentat concert que va acabar millor del que s’esperava donades les circumstàncies.. 

0 Comentaris
cargando