L'escriptor més graciós d'Amèrica

De Sidney Joseph Perelman (1904-1979) Woody Allen en va dir que era «l’ésser humà més graciós del món». Tom Wolfe va ser una mica més moderat en l’elogi i el va deixar en «l’escriptor més graciós d’Amèrica» (li va concedir, això sí, «un avantatge de 1.500 paraules sobre el segon»). En els annals del selecte club de fans de Perelman hi ha noms com Dorothy Parker, T. S. Eliot, Gore Vidal, Philip Roth, Kurt Vonnegut, John Updike i Steve Martin. El nostre home va publicar a The New Yorker de manera ininterrompuda durant 49 anys. Va escriure una novel·la, 560 relats, 23 col·leccions de contes, vuit obres de teatre i 11 guions de cine, un dels quals, el de La volta al món en vuitanta dies, li va valer un Oscar el 1957 (l’estatueta va acabar fent d’aguantaportes en una oficina de Nova York). 

També va col·laborar amb els germans Marx a Pistolers d’aigua dolça (1931) i Plumas de caballo (1932), una experiència que ell mateix considerava el seu èxit més admirable, «perquè tothom que ha treballat algun cop en una pel·lícula dels Marx et dirà que prefereix ser encadenat al rem d’una galera i ser fuetejat a intervals de 10 minuts fins a rajar sang que tornar a treballar amb aquells fills de puta».

Aquesta respectabilíssima llista de mèrits no va reportar a S. J. Perelman una posteritat precisament gloriosa. Avui, quatre dècades després de la seva mort, gairebé ningú el recorda. «Quan vaig veure la seva firma en un dels relats inclosos a la Antologia del conte nord-americà que va fer Richard Ford [Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, 2001], el nom no em va sonar de res», admet Dídac Aparicio, responsable de l’editorial Contra, que acaba de publicar Perelmanía, un volum que reuneix 42 de les millors peces humorístiques de l’autor. Intrigat per aquell relat, Aparicio va tirar del fil: va començar a consumir amb avidesa les històries que Perelman va escriure per a The New Yorker i, al cap del temps, va descobrir que, tret del citat conte i el  llibre de viatges Los Robinsones Perelman (Versal, 1991; avui descatalogat), l’obra de l’escriptor de Brooklyn era inèdita a Espanya. «Em va semblar un oblit flagrant», assenyala l’editor. I es va posar mans a la feina per posar-hi remei.

«Un embolic colossal’

Després de seleccionar personalment les peces i d’embarcar-se en un «procés complicat» per obtenir les llicències, Aparicio va encarregar el treball de traducció a David Paradela López. Ell tampoc sabia qui era Perelman, i així ho reconeix en un divertidíssim dietari de treball aparegut en el diari digital Ctxt, però no va trigar gaire a saber a quina classe de bèstia s’enfrontava. I va comprendre que s’havia ficat en un «embolic colossal». De l’entrada corresponent al 31 de febrer del 2017: «Perelman és boig, és un dement, vol acabar amb mi». Del 10 de juliol: «Perelman m’odia. Voldria odiar-lo jo també, però és massa bo, el molt pascudnick. (¡Déu meu, ja estic parlant com ell!). Ho farceix tot d’al·lusions, dobles sentits i acudits. Passo més temps consultant diccionaris i pentinant internet que teclejant. Bé, és que traduir ja és això».

Pascudnick és una expressió jiddisch que significa bergant. Perelman esquitxa els seus textos amb paraules de la llengua dels jueus centreeuropeus que parlaven els seus pares; també recorre a altres estrangerismes (preferiblement agafats del francès) i a l’argot de les revistes de crims i novel·les pulp que constituïen part important de la seva dieta lectora (juntament amb les relectures obsessives de l’Ulisses de James Joyce), i ho barreja tot amb una prosa riquíssima que parodia amb gràcia i precisió la grandiloqüència barroca dels novel·listes de finals del segle XIX. Un malson per a qualsevol traductor. I malgrat tot... «Tot i les penalitats –escriu Paradela–, jo mateix em sorprenc de tant en tant rient-me, sol al despatx, amb aquest o aquell passatge».

'Póngale otra, que está sobrio'

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Perquè S. J. Perelman és molt, molt divertit. «Cap escriptor actual iguala Perelman en talent còmic, inventiva delirant, erudita habilitat narrativa i diàlegs enlluernadors i originals», afirma Woody Allen en el pròleg de Perelmanía. Podia haver afegit que ningú ha titulat mai els seus relats amb tant d’enginy (uns quants exemples: Azótame, papi posimpresionista; Adelante, la póliza lo cubre; Demasiada ropa interior malcría al crítico; Bajo el exiguo royalty se alza la forja del pueblo, o, el meu favorit, Póngale otra, que está sobrio).

Ja ho va dir ell mateix en la introducció d’una de les seves antologies: «Abans que S. J. Perelman naixés, van trencar el motllo».