novetat editorial

'Mejor no saberlo', una novel·la de ficció d'Alicia Huerta basada en el 'cas Bankia'

L'autora va exercir durant més d'una dècada com a advocada i uns quants anys a Caja Madrid

La protagonista evidencia la necessitat d'ètica personal en un entorn marcat per la corrupció

aliciahuerta

aliciahuerta

1
Es llegeix en minuts

Com a periodista i advocada, Alicia Huerta sentia la necessitat d'escriure una història que li permetés 'ficcionar' el cas Bankia, un escàndol que la "va impressionar" després d'haver treballat uns quants anys a Caja Madrid i que forma part de la trama de la seva quarta novel·la, Mejor no saberlo.

"El llibre va sorgir fa uns quatre anys arran de tot el que estava passant i que afectava Bankia. Molts dels noms que apareixien als mitjans eren, fins i tot, persones amb qui jo havia conviscut", explica a Efe Huertas, que va exercir durant més d'una dècada com a advocada i que actualment es dedica al periodisme.

Abans d'embarcar-se en aquesta novel·la, la madrilenya havia publicat en un diari una columna titulada Érase una vez en Caja Madrid, amb la qual va aixecar "algunes suspicàcies", de manera que va decidir recórrer a la literatura per deixar anar totes les seves impressions sobre el tema. "En ficció ningú em pot dir el que no puc explicar", assenyala.

Paula, la protagonista de la història, té molt en comú amb l'autora perquè, a més de compartir professió, és una persona crítica i compromesa que no suporta la "indiferència". "Quan jo treballava allà no puc dir que veiés corrupció. Les preferents van ser després, però les targetes black existien des d'abans. Però a ningú se li havia acudit que allò era el que finalment era", subratlla la periodista.

Notícies relacionades

Mejor no saberlo, Paula s'oposa a les decisions del president del banc i a quedar-se immòbil davant uns fets que l'escandalitzen, de manera que decideix emprendre un viatge ple de riscos que li ha permès a Huerta tocar altres temes com el del tràfic d'òrgans o el de les màfies que comercien amb refugiats.

"M'agrada que les novel·les que escric tinguin una mica de denúncia social. Penso que ens hem de mirar a nosaltres mateixos i analitzar moltes de les coses que han passat durant els últims anys en política, economia i en altres sectors", opina la novel·lista, que sempre busca aportar als seus relats qualitat, entreteniment i un valor informatiu.