Una tasseta de porcellana en el debat

Atots els van posar al faristol un gotet de vidre amb aigua clara. A Inés Arrimadas li van afegir una tasseta de porcellana. Potser era un te de gessamí. Potser una infusió de camamilla. Inés va tenir un conat de tos. Estava molt refredada. I davant de sis pollastres candidats, l'únic colom havia d'estar en perfecte estat d'atac. Jo crec que ho va aconseguir. Vista per la tele, des de casa, es notava que li tenien ganes. Mundó (ERC) i Rull (JxCat) en particular. D'acord amb les enquestes, els deu irritar. I potser la van envestir perquè l'assimilaven a la tasseta de porcellana. Buscaven una fragilitat. Mundó li va dir en un moment donat: «Vostè és una candidata de laboratori». O sigui, prefabricada pels alquimistes de Rivera en una proveta de Ciutadans, i Arrimadas en va prendre nota. I en el seu torn de paraula va contestar: «Vostès viuen en un món Matrix (..) El primer que faré si arribo a presidenta és aixecar les alfombres de la Generalietat. Després de 40 anys en sortiran moltes coses». ¡Ahh! Les alfombres sempre són inquietants. Quan et poses a aixecar-les el núvol d'escombraries provoca tsunamis. Al segle II a. de C, el tribú romà Luci Calpurni Pisó, fastiguejat davant el lladronici del governador de la Hispània Ulterior, el corrupte Servi Sulpici Galba, va posar en marxa la primera llei anticorrupció de la història occidental: la Lex Calpurnia. No sabria dir-los si Inés somia amb una Lex Arrimadas. En qualsevol cas, va demostrar que ella no és de porcellana. També Miquel Iceta va tenir repunts intrèpids. Els va recordar a Rull i a Mundóaquella patètica jornada en què ell -i altres polítics qualificats- no van aconseguir que Puigdemont firmés la convocatòria d'eleccions que ja tenia redactada per culpa del prèssing que li van practicar els seus socis, i molts del seu propi partit, la mar d'encesos i aïrats. La conductora del debat, Ana Pastor, ens va oferir un deliciós detall del seu caràcter: Xavier Domè-nech (CeC) li va dir en un moment donat, advertint que els temps estaven rigorosament mil·limetrats: «Tot controlat». I Ana va contestar: «No. Tot equilibrat».

Abans de començar, l'analista José Miguel Contreras va llançar una advertència interessant: «Els debats no es guanyen. Es perden». En efecte, no són un cara a cara. Aquest debat no sé si el va guanyar algú. Però no el van perdre ni Iceta ni Arrimadas.