El Macba obre la seva col·lecció

Amb peces icòniques com 'La ola', d’Oteiza; 'Barcelona', de Chillida; 'Rinzen', de Tàpies, o el mural 'Tots junts podem aturar la sida', de Keith Haring, a partir del 5 d’octubre del 2018 la col·lecció del Macba, formada per prop de 6.000 obres, «serà el cor del museu» i, en un important canvi de concepció, s’exposarà de forma permanent en els 1.400 metres quadrats de la primera planta de l’edifici Meier. Així ho va anunciar ahir el seu director, Ferran Barenblit, des dels bastidors del centre, en una de les sales de reserves on s’emmagatzemen les peces que no estan exposades, alhora que presentava la programació expositiva de la nova temporada.

En ella, i amb un tema recurrent –«com es transita de la modernitat a la contemporaneïtat», segons la conservadora en cap del museu, Tanya Barson–, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona comptarà amb tres importants mostres que ratifiquen, segons el seu director, «el compromís de posar l’art català en el context internacional»: la del barceloní Francesc Torres, la del mataroní Domènec, i, després de 22 anys sense veure’s en un museu de la seva ciutat, la de l’escultor Jaume Plensa, que dialogarà amb una exposició paral·lela al Reina Sofia de Madrid.

En l’esfera internacional destaquen exposicions dedicades a l’exiliat argentí Oscar Masotta, que el 1975 es va instal·lar a Barcelona, on moriria prematurament el 1979; a la britànica instal·lada a Mèxic Melanie Smith, que inclourà des de les seves primeres escultures, assemblages i pintures fins a les seves obres en vídeo, fotografia i instal·lacions; i la del Raqs Media Collective, amb 20 creadors del grup de Delhi reflexionant sobre futurs possibles.

NECESSITAT DE CREIXEMENT 

La col·lecció del Macba és un patrimoni públic de 5.600 obres que desborda els espais del museu, que dels seus 14.000 metres quadrats només en dedica 4.000 a exposicions. Després d’expressar la necessitat de creixement del centre, Barenblit va detallar que la col·lecció es mostrarà de forma cronològica, per facilitar «un discurs més clar i didàctic». La permanent vol ser «un recorregut per la història de l’art del segle XX i des del començament del XXI fins ara» per oferir una renovada visió de com s’han narrat els fets històrics des de l’art del mateix Macba i des de la ciutat de Barcelona.

Encara que l’exposició de la col·lecció tindrà «una espina dorsal», segons el director, hi haurà una rotació constant de peces, en part motivada pels préstecs, «que s’han multiplicat», però també per donar «una visió més polièdrica». Que existeixi la permanent no significa, aclareix Barenblit, que no se segueixin fent exposicions temàtiques de la col·lecció, com les més de 30 realitzades des de la inauguració del museu, fa tres dècades.

 

Amb un pressupost per al 2018 prorrogat, igual que el del 2017, 10.950.000 euros, el Macba presenta un programa en què totes les mostres reflexionen sobre com s’ha conformat el nostre present a través de la història recent de l’art.

ESCULTOR MÉS INTERNACIONAL

Probablement la mostra més esperada serà l’última de l’any, el 30 de novembre, la de l’escultor barceloní més internacional, Jaume Plensa (Barcelona, 1955), amb obres des dels anys 80 fins avui. Comissariada per Barenblit, mostrarà el diàleg entre les obres de l’artista que representen la figura humana i les abstractes, tensió que recorre tot el seu treball. Amb referents en la música, la religió, el pensament i la literatura, Plensa compta amb obra pública a Chicago, Londres, Niça, Mont-real, Tòquio, Toronto, Vancouver, Barcelona. Tanca un 2017 de mostres a Nova York i Chicago i seguirà amb projectes a Estocolm i en Montserrat.

Però l’estrena de la temporada la protagonitza Francesc Torres. La campana hermètica, el 9 de març. Torres (Barcelona, 1948), que ha donat el seu arxiu al museu, va ser un dels impulsors de la instal·lació, una obra nova on aplega objectes, vivències i imatges clau que l’acompanyen des de la seva infància i en el seu treball i ens acosten al seu univers vital i crític.

Notícies relacionades

El Macba desplega l'univers Brossa

El Macba indaga en el que amaga la pintura contemporània

També al març, Oscar Masotta. La teoría como acción, comissariada per l’escriptora Ana Longoni després de quatre anys d’investigació. La mostra reconstrueix la trajectòria intel·lectual i artística del polifacètic argentí, que va introduir a Barcelona la psicoanàlisi de Lacan. Masotta va ser un teòric marxista a la vegada que un controvertit dandi per la «frivolitat» de les seves passions.

Al mes d’abril, Domènec (Mataró, 1962) recorrerà la seva trajectòria dels 90 fins avui en una obra que assenyala com l’arquitectura permet estudiar el pas de la modernitat a la contemporaneïtat.