Jacob Collier, abracadabra

¡Que aixequi la mà qui cregui que té un món propi!» L’aixeca tothom. Crits d’entusiasme. «És superimportant conèixer el teu propi món interior, superimportant», diu ara el noi que corre sense parar per l’escenari amb un micròfon sense fil de diadema. Podria ser una xerrada motivacional. És el primer concert a Barcelona de Jacob Collier, el jove anglès de 23 anys que va passar de penjar a Youtube els vídeos que gravava a la seva habitació a omplir sales arreu del món amb In my room, un primer disc fet en solitari. Dijous va tenir La [2] d’Apolo a rebentar. Sense gastar-se ni un duro en cartells ni fer gairebé promoció als mitjans locals. Pel que es veu no en necessita. Collier saluda el públic i la càmera. Hola Barcelona, hola món. El concert s’ofereix en directe via Youtube, és clar.

TREPIDANT

Els vídeos que el van fer famós eren sorprenents i el seu directe no es queda curt. Collier construeix ell sol aquesta música tan complexa. Va de la bateria al teclat, del teclat corre cap al contrabaix i d’un salt es planta davant del piano. Per moments toca dos instruments a la vegada, un amb cada mà. És com una versió techie de l’aprenent de bruixot de Fantasia que mai perd el somriure, per complicat que sigui el que té entre mans. ¿I què hi té entre les mans? Compassos dislocants, harmonies vocals a sis veus. Es poden comptar perquè, durant els cors, la pantalla de l’escenari mostra la cara de Collier multiplicada per sis. Tantes veus, tantes cares. Resulta que té un dispositiu que converteix la seva veu en un so més del teclat. Ens explica que l’hi van fer a mida al prestigiós Michigan Institute of Technology.

El públic escolta les explicacions amb tanta atenció com la música. Un concert de Collier té cert aire de TEDTalk. De «sí, pots fer-ho». I el públic de Collier pot fer coses impressionants. A indicació del músic, La [2] retrona amb palmes de nivell avançat. O es converteix en un cor gegant que canta a dues veus. I no un parell de «la, la, la», sinó estrofes de quatre versos escrits a la pantalla.

NOTES

Notícies relacionades

Jacob Collier, hi ha un home que ho fa tot

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Els seus fans aguanten sense parpellejar complicats solos de teclat i una llarga peça al piano en què Collier es regala, potser més del compte. «És la balada més llarga que he escoltat mai», diu entusiasmada una noia a la seva amiga. El públic també aclama cada nota que Collier afegeix a In my room, la cançó de Brian Wilson que dona títol al disc, sospira amb cada melisma de la veu blanca de Collier i es torna boig amb la seva frenètica versió de Fascinating rhythm de George Gershwin. «¡Que aixequin la mà els fans de Gerswhin!» Moltes mans alçades. Molts més likes, hem de suposar, a l’streaming de Youtube.

L’endemà, mentre Jacob Collier fa una classe magistral al Taller de Músics, el vídeo ja l’han vist més de 20.000 persones. Collier segueix pujant.