MIRADOR
Històries de mòbils
Una amiga meva de Londres, coneixedora de la meva obsessió pel tema dels mòbils i el teatre, em va trucar fa dos dies per explicar-me el que havia viscut en persona, la tarda anterior, a l'Old Vic
jgarcia7431714 internacional londres london theatres the old vic at chri171215195125
Una amiga meva de Londres, coneixedora de la meva obsessió pel tema dels mòbils i el teatre, em va trucar fa dos dies per explicar-me el que havia viscut la tarda anterior a l’Old Vic, un dels millors teatres de la capital anglesa:
«La representació d’A Christmas Carol –em va explicar l’amiga– transcorria feliçment quan, a la meitat del primer acte, va sonar la trucada d’un mòbil; un fet gens anormal; el més sorprenent, agafa’t –va seguir explicant la meva amiga–, és que la propietària del dispositiu, en una ostentació de parsimònia –indolència seria millor, va dir la meva amiga–, va obrir la bossa, va treure l’aparell i va atendre la trucada en un to tan normal i de forma tan relaxada que més semblava que es trobava en un bany d’espuma, al sancta sanctorum de casa seva, que en exposició pública a la platea d’un teatre. No cal que t’expliqui el concert de xiuxiuejos demanant silenci. Del xiuxiueig es va passar a comentaris aïrats. Un espectador al meu costat –va seguir la meva amiga–, una fila per darrere de la senyora, la va increpar directament i, al no obtenir resultat, va demanar la intervenció del personal del teatre que va aconseguir, per fi, fer-la desistir de la seva actitud. Però no es va acabar aquí. ¿Estàs assegut?, perquè t’explico el que va seguir i cauràs de cul –va continuar la meva amiga–; arribat el descans, l’individu que acompanyava la senyora en qüestió es va acostar a nosaltres, es va abalançar –tal com t’ho dic– sobre el meu veí de butaca i li va clavar un cop de puny a la boca. Sorpresa, crits, corredisses. I seguretat que apareix i els treu a tots dos del teatre. Amb aquest ensurt al cos em vaig asseure a veure el segon acte. ¿Què et sembla on hem arribat?»
Notícies relacionades
«Et responc tornant-te la pregunta –vaig dir jo–. Ahir mateix, en un cèntric teatre de Barcelona, una senyora al meu costat es va passar la funció sencera fregant la pantalla del mòbil en actitud que més semblava masturbatòria que res més. Em sembla que esperava, potser, l’aparició d’un geni amb ganes de marxa. ¿Què et sembla on hem arribat?»
