Rian Johnson, el nou arquitecte de la galàxia 'Star wars'

El de Rian Johnson és un nom molt menys reconeixible que el de J. J. Abrams, director polivalent al qual es va encomanar ressuscitar la saga Star wars després d’haver fet el mateix amb Star trek i haver introduït alguns mites de collita pròpia en l’imaginari pop col·lectiu.

¿Qui és aquest Johnson i per què se li ha deixat no només dirigir, sinó també escriure, la continuació d’El despertar de la força? Com Abrams, Johnson va sobrat de solvència tècnica i ha establert càtedra a la tele actual (en el seu cas dirigint alguns dels millors capítols de Breaking bad), però aquí podrien acabar les similituds.

Nascut a Maryland el 1973, el nou arquitecte de la saga va cridar l’atenció el 2005 amb el seu debut llarg, Brick, un encreuament de drama d’institut amb cine negre; no era la primera vegada que es veia una cosa així ni seria l’última (Déu beneeixi Riverdale), però el seu debut llarg es va emportar un premi del jurat a Sundance.

   

 

 

 Johnson estima la música i un dels seus treballs següents va ser un vídeo del grup de culte The Mountain Goats, de John Darnielle. A més, va filmar Darnielle a The life of world to come, una pel·lícula de concert estranyament íntima. En les seves estones lliures, el mateix Johnson comparteix grup folk, The Preserves, amb el seu cosí Nathan, qui li va fer la música en els seus tres primers films.

 El segon d’aquests projectes, del 2008, va ser Los hermanos Bloom, una pel·lícula d’estafes rodamons amb Adrien Brody, Mark Ruffalo i Rachel Weisz. En algun lloc entre l’exuberància de Terry Gilliam i el minimalisme de Wes Anderson (per contradictori que pugui sonar), Johnson jugava amb l’engany fins al punt de saturar.

El 2012 arribaria la (aquesta sí) fabulosa Looper, exercici de ciència-ficció i acció sota la influència confessa de Terminator. Amb més trets que Brick i cinc vegades més fosca que Los hermanos Bloom, va triomfar per sorpresa a la taquilla. Veient-la és fàcil veure per què ha sigut elegit per a Star wars: és qüestió de gaudi contagiós en la narració, poder visual i capacitat emotiva. 

Notícies relacionades

'Star Wars: Els últims Jedi': una nova esperança

Crítica 'Star wars: Els últims Jedi': un renaixement necessari