Barbara Hendricks: "La lluita per la llibertat no s'acaba mai"

Barbara Hendricks (Stephens, Arkansas, 1948) torna avui a Barcelona amb un concert al Palau de la Música. The road to freedom és un cant a la llibertat. Quan va concebre l’espectacle, la versàtil soprano nord-americana no es va imaginar la dimensió que arribarien a cobrar aquelles cançons de gòspel, blues i espirituals negres, càntics que van inspirar esclaus i víctimes del racisme defensors dels drets civils als Estats Units.

–Fa un any va interpretar el mateix repertori a l’Auditori de Sant Cugat, però amb tot el que ha passat en aquest temps sembla més indicat que mai.

–Des de les eleccions als EUA han passat moltes coses. Hi ha el brexit i algunes situacions a la Unió Europea on es vol eliminar la llibertat. Internacionalment hi ha el problema dels refugiats, amb els quals estic treballant fa uns quants anys.

–¿Quin va ser l’origen d’aquest projecte?

–Quan vaig començar a concebre’l ho vaig fer des d’un punt de vista històric. Vaig voler reflectir les meves experiències com aquella nena que va veure i va seguir de prop tota la lluita pels drets civils als Estats Units. Encara recordo la llei que em va permetre accedir a la ciutadania americana i amb això, al dret a vot. El gòspel sempre m’ha inspirat, però també els espirituals negres i les cançons folk.

–El concert compta amb temes com Down in Mississippi i Down in Mississippi I wish I knew how it would feel to be free.

–Per a mi són cançons plenes de sentit, plenes d’ànima. Només quan vaig veure el programa sencer em vaig adonar que eren temes relacionats amb els moviments pro drets civils. El que sí que he canviat respecte a l’any passat és que ara he afegit frases de Martin Luther King que tradueixo a l’idioma del país on actuo, bàsicament a Europa, perquè molta gent no entén l’anglès o no coneix les cançons. Intento situar-les i fer-les més comprensibles. Moltes retraten aquella lluita per la igualtat que es va veure en el cine, en films com Selma.

–¿S’ha evolucionat prou? Les morts de gent negra indefensa a mans de policies blancs als Estats Units i d’una manifestant que protestava contra una marxa dels supremacistes blancs a Charlottesville són esgarrifoses.

–La lluita de gent com Rosa Parks i Martin Luther King m’han inspirat tota la vida i ho continuen fent. Avui més que mai necessitem mantenir aquesta lluita per la llibertat a tot el món. Fa 50 anys, tres països membres de la UE vivien sota una dictadura. La llibertat és un dret adquirit que els éssers humans han guanyat, però han hagut de lluitar per ella, no és un regal. La lluita per la llibertat no s’acaba mai. Hem de defensar-la diàriament i cada generació se l’ha de guanyar.

–¿Què és el més important en aquests moments?

–Recordar els nostres valors. Exigeix un treball constant i és vital, perquè sense ells hi ha el perill de caure en governs populistes o dictadures. La responsabilitat de mantenir les nostres llibertats és de tots. Cada ciutadà ha de ser un activista.

–Més enllà de la música, fa anys que està lluitant per causes humanitàries.

–Fa 30 anys que estic involucrada amb la causa dels refugiats a l’ONU i l’ACNUR. És un conflicte crític, però cada dia hi ha una llum que ens il·lumina i ens impulsa a seguir lluitant. La història és llarga, les coses mai es resolen ràpid però, si lluitem, es farà justícia.

–Sembla que aquest mantra l’ajuda a tirar endavant.

–Alguns dies semblen molt durs i et desanimen. Fa un any em vaig posar malalta després de les eleccions als EUA, però l’elecció del candidat demòcrata a Alabama per al Senat, en un territori històricament republicà, ha sigut increïble. Quan veus això saps que la defensa dels nostres valors ha valgut la pena.

–També va parlar de valors davant el Parlament Europeu en el 60è aniversari del Tractat de Roma.

–És que la dignitat de l’ésser humà és fonamental. L’hem de respectar i més ara quan Estats Units ha fet marxa enrere com a líder mundial en temes crucials com el canvi climàtic. Ha arribat el moment que els europeus facin un pas cap endavant. Europa es basa en uns valors i en el desig de pau, una cosa per la qual val la pena lluitar.

–És difícil entendre el que està passant al seu país d’origen. Només cal  veure la decisió de traslladar l’ambaixada dels EUA a Jerusalem.

–Bé, no pots esperar gaire cosa d’una persona que no llegeix llibres. Però sempre intento veure la cara positiva de tot. Reconec que a vegades costa. Per exemple, després de l’elecció de Trump no en podia veure cap. Però ara, amb la campanya Me too, la lectura que en faig és la següent: gràcies a Trump molta gent s’ha adonat que és igual que aquell cap sexualment agressiu i han dit «¡Prou!» Va començar amb Weinstein, però ha arribat a tots els sectors, també al món clàssic amb denúncies contra James Levine. Ja corrien rumors quan jo era estudiant.

Notícies relacionades

L’amistat, posada a prova

Del narrador com a ventríloc

–¿Alguna cançó del programa que sigui especial?

–Totes. Quan canto em venen al cap imatges de les marxes que vaig veure, de fotos, sensacions que vaig tenir amb refugiats que he conegut. La que més he cantat, a la parròquia i a casa, és We shall overcome. M’ha acompanyat sempre.