ACTUACIÓ A BCN

Jacob Collier, hi ha un home que ho fa tot

El jove músic britànic, descobert a Youtube per Quincy Jones, s'estrena dijous a La 2 d'Apolo

jgarcia41299503 icult jacob collier171213185335

jgarcia41299503 icult jacob collier171213185335

3
Es llegeix en minuts
Roger Roca

Youtube és ple de vídeos de gent tancada a la seva habitació que comparteix les seves versions d’èxits d’avui i de sempre cantant o tocant el baix o el piano amb més o menys habilitat. Amb 17 anys, Jacob Collier era un d’aquells ermitans. Però els seus vídeos eren una altra cosa. Primer va penjar clàssics de Stevie Wonder a cappella en què la seva cara i la seva veu es multiplicaven per cantar totes les parts de les harmonies vocals que escrivia ell mateix. Després va resultar que a més de cantar podia tocar gairebé qualsevol instrument. Els vídeos de Collier es convertien en puzles cada vegada més complicats. Sis veus, un contrabaix, dos pianos, un teclat, mitja dotzena d’instruments de percussió. Tot gravat amb un equip d’àudio domèstic i una senzilla càmera GoPro. «Des dels 6 o els 7 anys he gravat música a casa. No somiava fer-me famós ni res semblant. Simplement em fascinava el repte de crear coses maques», diu Collier. És fill i net de violinistes professionals, i encara que va passar per l’acadèmia es considera un músic autodidacte. 

El famós productor Quincy Jones el va descobrir el 2014 i Collier va saltar de l’habitació de la casa dels seus pares a Londres en què gravava tota la seva música al Festival de Jazz de Montreux (Suïssa). I d’allà a girar per tot el món, a col·laborar amb el compositor Hans Zimmer en la banda sonora de la pel·lícula El nadó en cap i a recollir dos premis Grammy pels seus alambinats arranjaments instrumentals. «Em sembla extraordinari que avui es pugui construir una carrera a partir d’una cosa que és un procés creatiu autosuficient com el meu. Les carreres més interessants de la meva generació seran les de gent amb bones idees, no faran falta contractes amb discogràfiques o grans editorials», assegura. 

Parla amb entusiasme i una confiança en si mateix a prova de bombes. «Des de petit he sigut un bon comunicador. I no he depès de l’opinió dels altres per decidir el que volia fer». Quincy Jones, que el va fitxar per a la seva agència de management, es va oferir per produir el seu debut discogràfic, però Collier va declinar. «Havia de fer el meu primer disc pel meu compte perquè volia que reflectís exactament el procés de creació que he seguit durant tots aquests anys en aquella habitació», detalla. Es titula In my room (A la meva habitació), conté cançons originals, versions de Stevie Wonder, el beach boy Brian Wilson i una acolorida adaptació de la cançó dels Picapedra.

Aquest vespre (La [2] d’Apolo, 21.00 hores) presenta a Barcelona el seu one man show, un espectacle «d’un sol home». Perquè, en directe, Collier també ho fa tot. «Volia endur-me la meva habitació de gira, metafòricament parlant. Estar sol en un escenari envoltat dels meus instruments i poder construir ritmes perquè la gent balli i cridi, però també crear els moments més íntims, només amb la guitarra».

Notícies relacionades

Impressionar i emocionar 

Per aconseguir-ho compta amb la tecnologia desenvolupada per a ell per un enginyer del Michigan Institute of Technology, un dispositiu que li permet córrer d’una banda a l’altra de l’escenari sense que pari la música i fer-se cors a si mateix, tot sincronitzat amb imatges de si mateix projectades a les pantalles. Un muntatge, assegura, que no està pensat per impressionar sinó per emocionar. «Molta gent em diu que el que faig, en termes de quantitat d’informació, li sembla increïble. Però l’altre dia, després d’un concert, algú se’m va acostar i em va dir: ‘No he sentit tanta emoció en molts anys’. És el millor compliment que m’han fet».