La constel·lació de l'Any Guinovart

Avui es compleix una dècada de la mort, als 80 anys, de Josep Guinovart (Barcelona, 1927–2007), exponent de l’avantguarda plàstica del país en la segona meitat del segle XX i un artista «difícil d’encasellar, polifacètic i prolífic» que va deixar una extensa obra que va diversificar cap a la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme. Per redescobrir i reivindicar la seva figura i el seu llegat s’inicia ara l’Any Guinovart, que va presentar ahir el seu comissari, l’escriptor i crític Àlex Susanna. «L’hem concebut com una àmplia constel·lació d’exposicions i actes (taules rodones, lectures, concerts, documentals...) que s’estendran per tot el territori i que volem que mostri la seva manera d’interactuar amb la realitat social i política, cultural, urbana i de la naturalesa» i com va investigar des dels 14 anys fins al final de la seva vida amb «l’ús de tècniques, materials i suports».

Amb un pressupost de 87.000 euros i organitzat per la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt (Lleida), que presideix Maria, filla de l’artista, l’Any Guinovart s’inicia avui a l’Harmonia, el Museu de l’Hospitalet, amb l’antològica Temps de cartells, que descobreix «la seva evolució» a través de la seva faceta cartellista. També avui, l’Ajuntament de Barcelona batejarà amb el seu nom una sala i dijous serà la seva faceta «eròtica i més sensual» la que protagonitzarà la mostra Mestre d’amor, a la Fundació Antiga Caixa Terrassa, amb una obra inèdita.

Retrospectiva com a culminació 

El programa d’aquest Any culminarà el 2019 amb la iniciativa de més envergadura: una gran retrospectiva a la Fundació Vila Casas comissariada per Llucià Homs i Marko Daniel (flamant nou director de la Fundació Miró). Entremig,  una quinzena d’exposicions en museus, galeries, escoles d’art, teatres i cellers indagaran, a través d’unes 500 peces en total, com Guinovart utilitzava els objectes per convertir-los en art, la seva relació amb la natura i la influència de la seva obra. 

El 12 de març (estava previst per ara, però es va ajornar per la situació política), la Pedrera serà l’escenari on es presentaran oficialment els actes de l’Any Guinovart. De tots, Maria Guinovart i Àlex Susanna en destaquen el cicle de la Institució de les Lletres Catalanes, en què sis escriptors catalans llegiran sis obres de l’artista en sis espais diferents; una plantada de les seves escultures al Poble Espanyol; dos documentals a la Filmoteca i una obra a l’Institut del Teatre.

Obra parisenca, el mar i Agramunt

Notícies relacionades

Guinovart mor després d'una vida dedicada a l'art i al compromís

Santa Coloma mostra l'obra de Guinovart

De la resta d’exposicions sobresurten la que el MNAC dedicarà al novembre a la dècada dels 50, en què serà protagonista una peça de Guinovart comprada recentment pel centre. També la de l’Institut Francès, que reunirà obres realitzades durant la seva estada a París el 1953, moment que va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria. I la que acollirà el Museu d’Art Modern de Tarragona, al juny, sobre dos eixos del seu univers: el Mediterrani (a prop del qual va viure) i les terres de Lleida, que va descobrir als 11 anys, quan amb la guerra civil va marxar amb la família a viure a Agramunt, d’on era la seva àvia, perquè allà hi havia més menjar que a la ciutat. «Agramunt, la natura, els animals... el van marcar molt», va explicar ahir la seva filla. Tant, que allà va ubicar la fundació que porta el seu nom i que organitzarà per a aquest Any un itinerari guiat per les seves múltiples obres a Barcelona: des dels murals de les Llars Mundet fins als de l’edifici Pirelli.

La música també tindrà protagonisme. El Palau de la Música acollirà una mostra amb els preludis de Chopin reinterpretats per Guinovart el 1997 i el Museu de la Música allotjarà una instal·lació d’homenatge al també polifacètic compositor Carles Santos, mort la setmana passada, que va cremar sis pianos a Agramunt en record de l’artista l’any de la seva mort.