Lleida, entre l'acatament i la resistència per les peces de Sixena

Si no hi ha resposta a la bateria de recursos presentats dijous contra la providència judicial que ordena entregar a Aragó les 44 peces del monestir de Sixena que conserva el Museu de Lleida, les obres sortiran  dilluns cap a la comunitat veïna. Així ho afirma Josep Giralt, director de la institució: «La nostra obligació és col·laborar. Som funcionaris públics i si ens arriba una ordre judicial, l’hem de complir». Dit això, una altra cosa és el que puguin fer els habitants de la ciutat per evitar que les peces  surtin del centre. La  Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida afirma que no hi ha res organitzat, encara que res impedeix que la gent pugui reaccionar de forma espontània. Més clara és Mireia Boya, cap de llista de la CUP per Lleida, instant a defensar les obres igual que es van defensar les urnes l’1-O. Resistència pacífica davant del museu.

Amb aquest panorama, és difícil saber si la Guàrdia Civil necessitarà utilitzar la força per entrar al museu. En tot cas, el jutge provisional (la seva substitució acaba dilluns) del Jutjat número 1 de Primera Instància d’Osca els va autoritzar a fer-ho en una providència dictada dijous. Una cosa que espanta, preocupa i indigna Giralt, perquè en el mateix escrit el jutge justifica la decisió per la no cooperació del centre. «Veient que la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil informa de la nul·la disposició a la col·laboració dels responsables del citat museu i davant la possibilitat que el dia 11 de desembre del 2017 ningú els rebi per obrir les instal·lacions» és la justificació que consta en l’escrit del jutge. «No és veritat», denuncia el director.

Visita policial 

Giralt explica que la policia judicial es va presentar al museu dos dies aquesta setmana sense avisar. Dimarts, exigint una entrevista amb ell a les sis de la tarda. Moment poc convenient per a Giralt, que així ho va fer saber als agents alhora que els demanava quin seria el tema exacte de la reunió per preparar-la. La policia va tornar a la tarda amb una resolució judicial incompleta. Van haver de marxar sense poder aixecar acta. I dimecres es van presentar una altra vegada amb una diligència per parlar de qüestions tècniques abans del dia 11. I sense temps de poder dir ni piu, la resposta va ser la providència de dijous per falta de col·laboració. «És important saber que quan el jutge emet la resolució, a sobre de la taula ja tenia els informes del Museu de Lleida». 

¿Quins informes? «Un sobre les recomanacions de conservació preventiva del moviment de les obres, i un altre sobre com tractaríem el trasllat des del museu», explica Giralt. Al tractar-se d’una execució provisional, el centre considera que és un trasllat temporal, igual que si les peces sortissin en préstec per a una exposició, i així ho contemplen: «Amb totes les condicions i informes que demanem quan una peça surt del museu». Una altra cosa és que els tècnics d’Aragó firmin els informes. Si no ho fan, «les peces sortiran igualment, però aixecarem acta que han sortit sense que s’hagin firmat els informes de conservació preventiva. Però, sortir, sortiran».

"Anirem a buscar peça per peça fins a les 44"

Sobre el fet que no s’ha informat de la ubicació exacta de les obres, Giralt és contundent: «No podem fer públic el topogràfic del museu. Sempre hem dit que set obres estan exposades, i la resta estan en les reserves. Punt final. Quan arribin els tècnics aragonesos anirem a buscar peça per peça. L’obra es documentarà, es manipularà, s’embalarà i es posarà a dins d’una caixa. Així fins a la número 44».

Està tot tan previst, que, de fet, la providència de dijous és del tot incomprensible per Giralt, que en cap moment s’ha plantejat no acatar l’ordre fora que arribi in extremis  «Per això hem presentat els recursos, per frenar l’execució provisional, hi ha temps fins a l’últim moment», sosté. L’imaginari de procediment del museu ha sigut sempre el presentat en la providència de l’1 de desembre, en què el pla de treball del Govern aragonès preveu l’arribada dilluns a les vuit del matí. 

«Hi ha una circular enviada a tot el personal perquè estigui disponible a les 07.30 hores. Els tècnics, els advocats, el notari, els vigilants… És un dispositiu que no és fàcil, no deixem una peça, en deixem 44. I ho hem fet. Per tant, de portes endins, tindrem preparat tot el mecanisme. El jutge ha dit que vindran el dia 11 a les 08.00 hores del matí. A les 7.30 estarem tots al peu del canó». 

¿I si es presenten abans tal com permet la providència? «Anirem a obrir la porta», conclou el director del Museu de Lleida.

Un llarg procés que comença el 1997

El litigi pels 97 béns de Sixena (44 al Museu de Lleida i 53 més que eren al MNAC) cueja des del 1997. Llavors, el Govern d’Aragó va plantejar un conflicte de competències al Tribunal Constitucional al·legant que no havia pogut exercir el dret de retracte per la compra de les obres. Peces que les monges del monestir, de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, van dipositar al Museu de Lleida (44) o es van endur i van entregar al MNAC (53) quan van abandonar el cenobi i es van instal·lar a Valldoreix, el 1970; i que el 1983, 1992 i 1994 van vendre a la Generalitat i al museu per gairebé 50 milions de pessetes.

El veredicte del TC va ser favorable a Catalunya. Però Aragó no es va donar per vençut i va decidir provar sort pel jutjat civil presentant una demanda de nul·litat per la compravenda. I va guanyar. El jutjat número 1 de primera instància d’Osca va declarar la venda «nul·la de ple dret» al·legant que el cenobi era monument nacional des de 1923 i que les peces no es podien separar del conjunt, considerant-ho tot, culleres i retaules, béns immobles, inseparables de l’edifici. En va dictar el trasllat. I un acte d’execució provisional, que és el mateix que dir que les peces retornin a Sixena fins que hi hagi veredicte en ferm. Encara no n’hi ha: hi haurà recurs davant el Tribunal Suprem. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

De les 97 obres, les custodiades pel MNAC (53 peces, menys dues teles extraviades) van ser portades a Aragó el juliol del 2016. Això va ser possible perquè no estaven catalogades ni protegides per la llei de patrimoni catalana. Les 44 peces del Museu de Lleida sí que ho estan. I per això no s’han entregat. 

Aquest litigi no té res a veure amb el de les pintures de la sala capitular del cenobi. L’altre plet que hi ha en marxa entre Catalunya i Aragó per les obres de Sixena.