Anar al contingut

CONFLICTE PATRIMONIAL

El jutge autoritza l'ús de la força per entrar al Museu de Lleida

Una providència emesa aquest dijous dona llum verda a la Guàrdia Civil per retirar com sigui les obres de Sixena a partir de les 00.00 hores del dilluns

Natàlia Farré

zentauroepp41113016 lleida 28 11 2017 museu diocesa de lleida caixes sepulcrals171129192943

periodico

Amb Sixena tot és possible i res és absolut. Ningú sap què passarà dilluns. I ningú s’aventura a fer prediccions. La data en qüestió és la marcada pel jutge (el dia 4 passat) perquè les forces de seguretat i els tècnics d’Aragó entrin al Museu de Lleida a buscar les 44 obres del monestir d’Osca custodiades pel centre i reclamades per la comunitat veïna. I ahir va ser dia de providències i recursos. Per un costat, el jutge provisional del Jutjat número 1 de Primera Instància d’Osca va dictar una nova interlocutòria autoritzant la Guàrdia Civil a utilitzar la força per entrar al museu i fer-ho dilluns a partir de les 00.00 hores. Per un altre costat, la Generalitat va presentar recurs d’oposició, i el Consorci del Museu de Lleida i la Diputació van demanar mesures cautelars davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.  No tan sols això, també es va suavitzar el discurs d’Íñigo Méndez de Vigo, ministre i conseller (en aplicació de l’article 155) de Cultura, pel que fa als terminis d’entrega.

«Ja he dit que les sentències s’executen i es compleixen i així ho farem, però tenint en compte que són coses que requereixen un cert temps perquè aquests béns, que són preciosos, no pateixin cap deteriorament». Aquesta va ser la resposta donada per Méndez de Vigo a la pregunta de si compliria amb la data d’entrega. La novetat en el discurs radica en la necessitat d’«un cert temps». I malgrat que al seu dia, quan com a conseller va ser requerit a complir amb l’execució provisional de la sentència que obliga a traslladar els béns al cenobi, va afirmar: «Crec que ja hi ha hagut molts recursos i en aquest cas és bo procedir», ahir no es va oposar al de la Generalitat.

Tot és possible

Els lletrats catalans demanen la suspensió cautelar de l’execució per no caure en «indefensió». Argumenten, entre altres coses, que només han disposat d’un dia hàbil per procedir al trasllat voluntari (tenint en compte la data de la providència i tots els festius que hi ha hagut), cosa que és «clarament, insuficient». També demanen la nul·litat del pla aportat per Aragó per recollir les obres: «no està firmat», a més de qüestionar-lo, ja que no s’ha entregat sencer al Museu de Lleida i no preveu la intervenció dels tècnics catalans.

Supervisar el treball i documentar l’estat en què surten les obres per part del museu és bàsic, ja que es tracta de l’execució provisional d’una sentència que no és ferma. És a dir, en cas que la sentència definitiva (l’última instància recurrible és el Tribunal Suprem) sigui favorable a Catalunya, les obres haurien de tornar i haurien de fer-ho en les mateixes condicions en què en marxin.

Amb aquest panorama, amb una providència que autoritza l’ús de la força (sense temps per oposar-s’hi), tres recursos en marxa i tres festius pel mig, ningú s’aventura a predir què passarà dilluns. Dia marcat pel jutge per entrar al museu i primer dia hàbil judicialment parlant. Com dèiem, tot és possible

0 Comentaris
cargando