El riu que devora les coses

Tot i que és difícil imaginar-ho per la potència de la literatura portenya, l’Argentina no és només Buenos Aires. Les zones despoblades que històricament van ser la llavor de la seva literatura també existeixen. Com La Pampa. O com la regió del Nord. Avui a la perifèria s’estan escrivint històries que no tenen res de folklòriques o costumistes. La globalització ha arribat a aquestes províncies argentines i ha aconseguit que els seus joves escriptors adoptin una mirada moderna i, en certa manera urbana, per retratar, per exemple, una geografia que no té res de complaent.

És el cas de Mariano Quirós, nascut a Resistencia, província del Chaco, al Nord, que gràcies a la seva quarta novel·la, Una casa junto al Tragadero, ha aconseguit el 13è premi Tusquets de novel·la. L’obra se situa en un territori selvàtic a prop del riu Tragadero, on arriba el protagonista després de patir un problema –amorós o familiar, no s’especifica– que el porta a un desterrament voluntari a la naturalesa, encara que després aquesta no es reveli com un lloc precisament acollidor, en què la supervivència es viu com una aventura dolorosa. I és que la novel·la té molt de llibre d’aventures, encara que la seva construcció sigui molt literària.

ABISME DE SILENCI / «Em considero un urbanita –explica l’escriptor, mentre està molt pendent del telèfon perquè els pròxims dies serà pare per primer cop i ha d’arribar a temps a Buenos Aires, on viu ara–. Resistencia, que és on he viscut fins fa dos anys, és una ciutat petita però molt urbana i bochinchera (paraula que mereix traducció: una cosa així com bulliciosa), però si t’allunyes uns 20 quilòmetres d’allà s’obre un abisme de silenci. Allò és un altre món».

Aquesta és la distància que va recórrer un amic de l’autor, artista plàstic, per arribar a la pròxima Colonia Benítez i seduir l’escriptor amb el relat de l’angoixa que patia pel trasllat a un lloc on els sons més forts que podia sentir eren el cant del tord o l’udol d’un mico perdut.

«Una de les històries que em va explicar –explica Quirós– va ser precisament la de Tragadero, un riu que devora les coses, que se les empassa. Fa anys, als caps de bestiar que passaven per allà se’ls emportava el riu i els peons que els conduïen quedaven perduts per la zona sense poder sortir, com fantasmes descentrats, tement recórrer al patró, que probablement els faria pagar amb la seva vida el bestiar perdut». Així que es va aferrar a això per estirar el fil del relat.

EL MUT QUE DIBUIXA / En aquest entorn, i encara que confessa no tenir la menor qualitat pràctica per sortir-se’n a la naturalesa, es va imaginar el seu protagonista, El Mudo, un home que ha decidit no articular ni una sola paraula i, en cas de necessitat extrema, fer algun dibuix per expressar els seus sentiments. Els dibuixos, realitzats pel mateix Quirós, formen part de l’obra.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El contrapunt d’aquest personatge silenciós és Insúa, el propietari del magatzem de la zona que li ensenya habilitats de supervivència i li relata esfereïdores històries misterioses. «Es podria dir que el realisme de la novel·la és bastant trastocat i pertorbat. A la meva província i a l’interior de l’Argentina, en general, proliferen els mites i les llegendes i jo n’he abordat molts en altres llibres. Però he volgut donar-li un altre to amb l’objectiu que l’allunyi del folklorisme, un to travessat per les meves lectures que acaba fent la història més viva».

I en aquest punt recorda Mempo Giardinelli, l’inventor de la literatura moderna al Chaco. Ell li va obrir un camí que ara altres escriptors com Juan Marsé, Almudena Grandes, Antonio Orejudo i Daniel Ruiz García, membres del jurat del premi, han sabut detectar.