A ritme de Zadie Smith

Fins a tres avions, un darrere l’altre, ha hagut d’agafar la britànica Zadie Smith per ser ahir a Barcelona i participar en una conversa amb Jordi Puntí a la Pedrera. Se li nota el cansament. Només el seu característic turbant, en aquesta ocasió vermell, manté l’habitual altivesa de la seva indumentària; la resta és casual. I sí, es pot parlar de l’aspecte físic de l’autora com un reflex dels seus sentiments, és més o menys el que diu en la seva última novel·la, Tiempos de swing (Salamandra): «Les dones sovint pensen que la roba solucionarà un problema, d’una manera o d’una altra…» O millor que ho expliqui ella mateixa: «Quan era jove m’importava molt més l’aspecte físic i no em molestava que una revista vingués a fer-me un reportatge i em portés la roba que m’havia de posar per a les fotos. ¿Potser a Martin Amis l’hi porten? Però en fi, ara tinc 42 anys, el temps va posant les coses al seu lloc i cada vegada em passa menys».

El llibre emmarca l’amistat de dues nenes mulates, més tard dones, al Londres que millor coneix l’autora, el del nord-oest de la ciutat, on va créixer Zadie, filla de jamaicana i britànic que, igual que els seus personatges, va voler ser ballarina. Temes com la identitat, com sentir-se a cavall entre dos mons, com la classe social marcarà el teu destí sense importar el teu potencial o la diàspora africana tornen al seu univers i trenen una història en què també apareix una sòsies de Madonna, la super­estrella que encapçala campanyes socials i que pot adoptar una nena gairebé a l’instant en una zona depauperada i gairebé sense paperassa.

Smith no nega que l’anomenada ambició rossa sigui l’original d’aquest personatge: «Encara que aquest tipus de famosos tenen unes característiques similars i gairebé tots, a més, fundacions. M’interessen les relacions entre el poder i la fama. Especialment ara, quan un d’aquests famosos s’ha convertit en el president dels Estats Units».

Smith reparteix la seva vida entre Londres i Nova York. I a la seva imatge de reconeguda escriptora no l’afecta ser una presència habitual a les festes culturals de Manhattan, on es pot veure gent com el seu compatriota Salman Rushdie al costat de Lena Dunam o Martin Amis i Rachel Weisz.

La novel·la està dedicada a la seva mare, Yvonne, i un dels temes que la recorren és la difícil relació entre la narradora i la seva progenitora, una dona guapa amb un bonic crani dolicocèfal i nas recte, bolcada en els seus estudis i la seva feina com a activista. «La meva mare és molt més divertida que la de la novel·la, però en certa forma encarna una sèrie de preocupacions que movien les dones negres de la seva generació. A més, no me’m vaig adonar mentre ho escrivia, però he acabat adornant aquest personatge amb molts trets meus». I és cert, per començar pel que fa al seu cap: Zadie Smith, com la mare de la novel·la, té un bonic perfil de Nefertiti.

Retorn a l’arrel

Notícies relacionades

'Tiempos de swing', de Zadie Smith: amistat de llarg recorregut

Amb el peu esquerre

I igual que la seva protagonista, l’escriptora britànica va fer un viatge als seus orígens africans i, igual que ella, es va produir un cert desfasament entre els seus sentiments i la realitat. «Vaig treballar durant un temps a Libèria, el Senegal i Gàmbia i no esperava exactament sentir-me allà com a casa. Però, en fi, molts dels sentiments que aboco a la novel·la són els que jo vaig sentir allà».

Per això, lluny de l’Àfrica, lluny de Jamaica, la pàtria de l’autora és molt més reduïda, circumscrita al seu propi barri que ha alimentat bona part de les seves ficcions una vegada i una altra. «Quan tenia 20 anys no m’imaginava que 20 anys més tard seguiria escrivint sobre aquest mateix lloc, és una sorpresa. Hi tinc més tirada i més vincles dels que m’imaginava». I aquest pensament la porta a una de les seves grans obsessions com a escriptora, intentar crear una experiència lectora com si es tractés d’un videojoc interactiu: «Com a lectora negra, és molt fàcil identificar-me amb David Copperfield o amb Jane Eyre i entrar en una novel·la. Els lectors blancs són diferents, poden tenir una actitud oberta i liberal, però per a ells és més difícil identificar-se amb personatges negres o exòtics. El que intento en els meus llibres és esforçar-me perquè el lector blanc pugui entrar en la vida dels meus personatges no com a turista, sinó en primera persona».