Anar al contingut
ealos39510929 obras de sijena en el museu de lleida

CONFLICTE PATRIMONIAL

El 155 arriba a Sixena

Méndez de Vigo inicia el procés per traslladar al monestir les 44 peces que custodia el Museu de Lleida

Natàlia Farré

La necessitat d’esperar una sentència definitiva abans de moure les obres ha sigut defensada durant els últims anys per la Generalitat tant per preservar la unitat de la col·lecció del centre de Lleida com perquè les peces estan catalogades i, per tant, protegides per les lleis catalanes de Patrimoni i de Museus. A més a més del fet que evitar sotmetre a viatges innecessaris unes obres tan fràgils sembla una decisió intel·ligent. Això d’innecessaris ve a tomb perquè el retorn de les obres obeeix a l’execució provisional d’una sentència dictada en primera instància. És a dir, que no es tracta d’una sentència definitiva, i els béns podrien haver de fer el camí de tornada. La causa està pendent de la resolució del recurs presentat a l’Audiència Provincial d’Osca. Després encara hi haurà la possibilitat de recórrer davant del Tribunal Suprem.

Amb aquesta acció, el ministre trenca amb l'estratègia de la Generalitat d'esperar una sentència ferma

Si la intervenció de la Generalitat pel Govern espanyol en nom del 155 havia de ser com menys invasiva millor, amb Sixena això se n’ha anat en orris. El ministre Íñigo Méndez de Vigo va posar fi ahir en un matí a la posició de la Conselleria de Cultura de no traslladar al monestir de Sixena les 44 peces del cenobi que conserva el Museu de Lleida fins a tenir una sentència ferma. Els béns reclamats per Aragó van ser comprats per la Generalitat el 1983 després que les monges els dipositessin al museu i sobre ells hi ha una sentència de primera instància que declara la compravenda «nul·la de ple dret».

En aquestes circumstàncies, Méndez de Vigo, en el seu paper de conseller en funcions, va rebre ahir la providència dictada la setmana passada pel Jutjat de Primera Instància número 1 d’Osca en què l’instava a traslladar les peces i va optar per iniciar el procés. Segons l’escrit de resposta al jutge, el ministre afirma que procedirà «immediatament a donar instruccions als òrgans competents del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè es procedeixi al compliment de la sentència». També assegura que sol·licitarà la informació que li demana el jutjat: la ubicació exacta de les obres (és públic i notori que són al Museu de Lleida), i la data i la manera com es procedirà a fer el trasllat. De fet, Méndez de Vigo ja ho va avisar la setmana passada. «Hi ha hagut molts recursos, és bo procedir», va dir, alhora que donava indicacions a la Generalitat per no presentar oposició a la interlocutòria. I així va desfer l’estratègia catalana.

Incomplir la llei catalana

Tot i així, hi va haver dues accions judicials: els serveis jurídics de la Generalitat van enviar un escrit a l’Audiència Provincial d’Osca en què sol·liciten celeritat en la resposta (inexplicablement lenta) al recurs presentat fa dos anys i mig. I el Consorci del Museu de Lleida va enviar al·legacions al jutjat oposant-se al trasllat de les peces, un gest inútil vist el resultat i un gest inútil perquè el tribunal no el reconeix com a part del litigi. Sí que ho fa l’Audiència.

Josep Giralt, director del Museu de Lleida, no nega la «preocupació» però alhora s’ho mira des d’«una perspectiva optimista». Creu que es tracta d’una «situació d’impàs i continuïtat». Per un costat, confia en «la feina ben feta» i en totes les al·legacions de «calat» presentades davant l’Audiència Provincial per part del consistori del museu. També, que «el tribunal sentenciï aviat i a favor de les tesis catalanes». Això pararia el procés. Per un altre, si Méndez Vigo no vol incomplir la legislació catalana tal com indica en l’escrit al jutge («s’ha de recordar, a més, que l’exercici d’aquestes funcions executives s’ha de fer, en tot cas, segons la legislació autonòmica d’aplicació», assenyala), té complicat acatar l’execució provisional de sentència, ja que les lleis de Patrimoni i de Museus protegeixen les peces en litigi i la seva sortida de Catalunya. Per permetre’n el trasllat sense incomplir la llei haurien de descatalogar-se primer o derogar les lleis. Processos que no són ni ràpids ni fàcils.

També és complicada la posició de l’alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros, pel suport del seu partit al 155 i pel fet que aquest article és el que pot acabar permetent la sortida de la ciutat d’unes peces per les quals la Generalitat ha batallat des de la sentència d’abril del 2015 i que es troben en un museu en el consorci del qual està present la Paeria. Sí que s’ha pronunciat Lluís Puig, el conseller de Cultura encausat per desobediència a l’autoritat judicial al Tribunal Suprem per negar-se a traslladar els béns. Ho ha fet via Twitter, en què ha recordat la citada llei de Patrimoni i ha denunciat la impossibilitat d’entesa: «Un pont més trencat. ¿Així volen restablir el diàleg».

Tirar llenya al foc

No ho veu de la mateixa manera Méndez de Vigo, que, qüestionat per si l’actuació podia tirar més llenya al foc, va dir: «Complir una decisió judicial no és tirar res al foc, és complir amb l’Estat de dret, que és al que estem obligats tots. El que passa és que alguns en els últims temps no complien les resolucions judicials. Jo penso complir amb el que diu el jutge i els passos que em demana els he començat a fer avui. Si tots complíssim amb les normes, a tots ens aniria més bé», informa Pilar Santos. 

0 Comentaris
cargando