Henry James, en la distància curta

Ho diu Jorge Luis Borges i, com pràcticament sempre, té raó: el lector corre el risc de no adonar-se que Henry James, a cavall entre els segles XIX i XX, no és un autor mundà i avorrit preocupat per les coses d’escriptor mundà i avorrit. El que avui seria sinònim immediat d’antigalla. Així que cal no precipitar-se perquè l’obra del nord-americà de naixement i britànic de cor requereix un lector atent i pacient capaç d’adonar-se que sota de tota aquesta parafernàlia burgesa es mouen amb subtilesa interessants complexitats o, com diria l’argentí, «inferns» en els quals l’autor viu resignat. Aquesta és la seva recompensa. L’edició definitiva de les obres completes de l’autor en anglès, que va escriure molt i va tenir només uns quants grans èxits de públic en vida, es xifra en 35 volums en l’edició original anglesa. James (Nova York, 1843-Londres, 1916) va cultivar la crítica literària, la literatura de viatges, el teatre –sense reconeixement– i sobretot la novel·la, la novel·la breu i els relats.

A Espanya se l’ha publicat profusament, però aquell que estava interessat a llegir tots els seus contes es veia obligat a adquirir l’enèsima selecció acabada d’aparèixer només per aconseguir un nou relat, entre vuit o nou de ja coneguts. L’editorial Págines de Espuma ha decidit atrevir-se amb la integral dels contes: un total de 113 en tres volums, a un a l’any. L’edició i bona part de la seva traducció corren de la mà de l’escriptor Eduardo Berti.

PRINCIPAL ESCULL / De moment, la primera entrega abraça el període entre el 1861 i el 1878, que correspon als seus anys de formació i que té el seu quilòmetre zero en el relat Una tragedia del error, que va escriure als 21 anys mentre residia a Boston un cop decidit a dedicar-se professionalment a l’escriptura. El principal escull en l’edició per a Berti és la distinció, no sempre clara, entre els contes i les moltes nouvelles o novel·les breus, que també va escriure James. Algunes d’aquestes, com Un altre pas de rosca o Els papers d’Aspern, són obres mestres del gènere i la majoria accessibles en el mercat editorial publicades com a novel·les, i per això, entre altres raons, s’han quedat fora. Només contes, per tant.

En aquest primer volum, el lector trobarà el James més accessible, perquè, com és sabut i a diferència de molts altres autors, James va començar amb frases senzilles i va anar aprofundint a poc a poc en les profunditats psicològiques i adonant-se pel camí que les seves frases –les seves ja cèlebres frases llargues i sinuoses– havien d’adoptar més dificultat per reflectir allò. «En aquests primers contes em va sorprendre –diu Berti– que aquestes frases complexes apareixen rarament i a mesura que es desenvolupa la seva escriptura van ocupant el seu lloc a poc a poc i explorant aspectes crucials com la perspectiva o el punt de vista». Berti explica com en una sola frase és capaç de mostrar-nos un personatge secundari com a narrador explicant la vida d’un amic sense que el lector perdi de vista els dos personatges.

   

L’arc temporal que cobreix aquest primer volum també permet apreciar com els seus ja tradicionals temes apareixen des d’un principi. Per això el seu primer conte fantàstic, el seu primer conte sobre les diferències entre nord-americans i europeus o el primer conte que reflexiona sobre l’art i la vida, contenen temes que l’autor de Retrat d’una dama va reelaborar una i mil vegades. L’etapa es tanca el 1878, quan James té 35 anys, una data clau segons el seu biògraf, Leon Edel, perquè s’instal·la d’una manera definitiva a Anglaterra, primer a Londres i més tard a Rye; perquè publica Daisy Miller, el seu primer èxit de públic, i perquè comença a escriure el seu Quadern de notes, on reflexiona profundament sobre l’escriptura. «Una de les singularitats de James és que és molt conscient de la seva pròpia escriptura. I això el quadern de notes permet veure-ho molt clarament. Jo recomanaria aquest llibre a tota persona que vulgui escriure», diu Berti.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

FAMOSA AMBIGÜITAT / L’editor agafa prestat un títol a Enrique Vila-Matas per definir l’autor: «Es podria dir que James no s’acaba mai i això és justament perquè l’ambigüitat recorre tots els seus àmbits, la seva vida, la seva obra i la seva escriptura, i això el fa bastant inesgotable. Cada vegada que el tornes a llegir descobreixes coses noves i l’assaboriment lector, com els bons vins, és important perquè imposa una lectura lenta». Aquesta ambigüitat, la famosa ambigüitat de James, és també una pedra de toc per al traductor que, subratlla, no ha de cedir a la temptació de simplificar-lo per fer-lo més comprensible, traint la seva respiració i el seu ritme, ni optar per una escriptura encara més complexa i ambigua que l’original. «I és que hi ha moments en què és difícil saber què  està dient realment, i no per un problema de comprensió de l’anglès, sinó perquè voluntàriament buscava aquesta vaguetat».

Mentre arriben els altres dos volums, on hi ha el que és el conte favorit de Berti, Brooksmith, perquè el va llegir d’adolescent i perquè conté una sensibilitat estranya en l’autor, el present ofereix alguns relats inèdits. Berti no s’atreveix a dir quants però sí que li consta que com a mínim són dos, En Isella i Rose-Agathe –«un conte molt estrany, gairebé fetitxista»– i un total de set o vuit que eren introbables.