Francisco Ibáñez: "No hi haurà cap Mortadel·lo sobre la crisi catalana"

El 20 gener de 1958 naixien Mortadel·lo i Filemó a les pàgines de Pulgarcito. Sis dècades després, malgrat portar caminador i bastó, patir lumbago, sordesa i mil malalties més i ser, com diu el Súper, «dos vells vetustos, xacrosos, caducs i maldestres», es llancen a posar pau entre el dictador de Col·lea de Dalt, Pxing Pxiong, i el president dels Estats Juntets, clon de Donald Trump. Són tan incombustibles com el seu creador, Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936), que als seus 81 envejables anys celebra l’efemèride amb l’àlbum El 60 aniversari (en català i castellà, en B Cómic). Encantat amb les adaptacions al cine de Javier Fesser, reitera que està «totalment d’acord» amb el fet que altres autors puguin un dia continuar els seus personatges. 

–Aquí sembla que Mortadel·lo i Filemó pateixen més xacres que el seu pare. 

–No m’agrada ser un rondinaire. Qui als 80 digui que està com una rosa... Al llevar-me em miro al mirall i els ho passo tot a ells, la ciàtica... I si cauen de l’Empire State, en la següent vinyeta estan com una rosa dient «quin cop més tonto». 

–Trump ja sortia a Drons rodamons

–És una mina per l’aspecte polític, però jo no ho enfoco per aquest aspecte sinó només perquè és un personatge d’actualitat. M’interessa fer aparèixer coses que surten als diaris perquè el lector no pensi que són coses passades, sinó que Mortadel·lo està al dia. Per a mi no existeix un personatge de dretes o un d’esquerres, ni estic a favor d’un o d’un altre. Jo faig qualsevol personatge, sigui de la facció que sigui, caient de l’Empire State o del Krakatoa, tant se val. La qüestió és muntar un gag amb ells que no té a veure amb la política. 

–Així, ¿no veurem un gag del vaixell del Piuet? 

–No toco l’acudit polític. No faig crítica social ni política. Perquè els acudits del diari, com el de Ferreres, els fan perquè surtin demà, són d’actualitat. Mentre que jo, per fer un àlbum, m’hi estic un parell de mesos, després s’ha d’acolorir, imprimir, distribuir... Quan arriba al lector han passat sis mesos i en aquest període de temps un detall que jo faci aparèixer pot haver canviat o la gent ni recordar-lo. ¡El lector podria pensar que estic momificat!   

–No obstant, en aquest còmic hi ha dos presidents que es barallen i un altre que hi intermediarà... ¿Algú hi veurà un rerefons Rajoy-Puigdemont? 

–Si apareixen dues persones que sempre s’avenen, no té interès. Els personatges han d’estar de brega. Desenvolupar això és el que fa gràcia. No cal arribar a la cosa política.  

–Llavors no veurem la crisi catalana en un Mortadel·lo 

–No, no, no, no, no, no. Aquests aspectes de la política d’aquests dies que trenquen la relació entre la gent... Ja passa amb el futbol. En els àlbums dels Mundials –i mira que ni entenc de futbol ni m’agrada, però a la gent sí– l’editorial em demanava que hi aparegueés la rivalitat Barça-Madrid i sempre m’hi vaig negar. Igual que m’he negat a treure el que passa ara amb la política perquè saps que hi ha una part del públic que s’inclina cap a una banda, una altra cap a l’altra, i si jo fes res que semblés beneficiar més un que l’altre, aquell altre em diria «¡aquest desgraciat quines tonteries posa!». Cal tenir en compte tots els lectors. 

 

–¿No té por que el seu Kim Jong-un li enviï un míssil des de Col·lea de Dalt?

–A vegades surto al balcó i miro cap amunt a veure si veig venir res estrany. Però, bé, no crec que aquell individu es fiqui amb un humil ninotaire de l’últim racó del món. 

–Sempre diu que si riu amb alguna cosa és amb el que diuen els polítics. Però ¿no comencen a fer-nos plorar? 

–Sí, és allò de més val riure per no plorar. Bé, procuro no turmentar-me. Jo vaig néixer el 36, amb la República, va venir la guerra civil, un dictador, la transició... En totes aquestes èpoques jo he hagut de llevar-me molt aviat per treballar com un boig fins a l’hora 24 en què he posat la canària per tenir una horeta més. Per a mi no ha variat res. 

–¿Necessitem més que mai l’humor per desengreixar? 

–Abans agafaves un diari i entre notícia i notícia hi havia acudits per donar una mica de respir. Això ha desaparegut. No sé per què. ¿La gent ja no vol riure? Per això jo faig el possible perquè això no desaparegui del tot, perquè la gent rigui o disfruti una mica. O almenys somrigui.

–Rescata Rajoy, amb bocata de sardines i dient: «Nosaltres serem la base per a la concòrdia mundial».

–Quan el personatge repeteix molt una cosa li busco la conya. Com quan hi havia el baixet, el del bigotet, Aznar, que repetia «Espanya va bé», i en un àlbum, cada cop que ho deia, passava una catàstrofe.

–El professor Bacterio inventa un gas per fer veure als polítics com és de negativa una guerra i que bé que aniria arribar a un acord pacífic. ¿Un missatge?

–Seria desitjable que ho aconseguíssim. D’utopies també se’n viu.  

–Anuncia un integral de Rompete-chos [el primer tom, a l’abril]. I ja treballa al Mortadel·lo del Mundial. No para. ¿A casa què li diuen? 

Notícies relacionades

Mortadel·lo i Filemó despentinen el tupè de Trump

Francisco Ibáñez, el comptable que va veure que el seu fort era dibuixar 'mortadel·los'

–La meva dona: «Fill meu, tu i les teves historietes... Si deixes de fer-les caldrà buscar un pal perquè t’aguanti». És que quan dibuixo no vull molèsties. S’ha de treballar molt perquè quan et descuides la gent s’oblida de tu i s’ha de cuidar. 

I en això està: pensant en l’àlbum del 100 aniversari...