Nickolas Butler mostra com sobreviure en un campament 'scout'

Encara que alguns crítics li hagin retret que és una mica antiquat i sentimental, és indiscutible que Nickolas Butler és un encertat escriptor encara que ho sigui al vell estil i amb temes com el de les amistats masculines al llarg dels anys, com en una pel·lícula de John Ford. Butler, alt, gros i una mica innocent en les seves maneres, agraeix la comparació cinèfila. Als seus 39 anys, l’èxit de la seva primera novel·la Canciones de amor a quemarropa, convertida en un títol de culte a Espanya, li ha permès comprar aquell desitjat ranxo al seu Wisconsin natal –el somni de qualsevol cowboy– i compartir-lo amb la seva dona i els seus dos fills, després d’haver passat per mil i una feines d’aquelles que donen lluïment a un currículum: venedor de hot dogs, gerent d’un hotel, dependent en una licoreria i en un torrador de cafè.

Aquests dies, ja amb la marca d’escriptor, ha estat a Barcelona per presentar El corazón de los hombres (Asteroide), la seva segona novel·la, que ha sigut rebuda amb el mateix entusiasme que l’anterior. Amb ella torna a transitar per la monotonia paisatgística de Wisconsin, encara que en aquesta ocasió la complexa amistat s’iniciï en un campament de boy scouts als anys 60, amb l’habitual amaniment de la crueltat infantil. «En l’origen d’aquest llibre hi ha la lectura d’El senyor de les mosques de William Golding, un clàssic sobre aquest tema, vaig pensar que seria interessant escriure un llibre sobre com els nens que es maltracten entre ells es converteixen en homes que també ho fan i un campament de scouts era el lloc perfecte».

Bons amics

Butler discrepa de la paraula ranxo per parlar de la seva nova llar perquè no es dedica a plantar res i menys a criar bestiar però el cas és que és propietari de 16 acres, des d’on es pot donar el gran gust de no preocupar-se pel més posturer ecosistema literari novaiorquès. «És que les meves novel·les no casen amb un distingit còctel en què els convidats competeixen per ser el més irònic. Visc allunyat de tot això, porto una vida normal amb la meva dona, els meus dos fills i uns amics que es burlarien de mi si comencés a donar-me aires». Tot i que va recolzar Bernie Sanders, comprèn per què molts dels seus veïns, presumiblement, van votar Trump: «Ell els va prometre que el govern seria més petit i pròxim, i tot i que ells saben perfectament que nocomplirà aquelles promeses, han pensat que podria ser un bomba que esclatés a Washington perquè les coses canviessin».

El dia a dia dels boy scouts el coneix de primera mà. Van anar a un campament des dels 7 fins als 17anys i en guarda bons records, res a veure amb l’assetjament que pateix el protagonista de la seva història. Comprèn quan se li diu que el cos de scouts, amb la seva parafernàlia militar i els seus valors antics, pot despertar suspicàcies. «Avui és estrany per a mi i per a qualsevol nord-americà del segle XXI. Van sorgir com una forma d’entrenar futurs líders del país, el que passa és que ara no se sap ben bé quins valors exactament han de tenir els líders. La part militar pot ser una mica sospitosa però en l’origen no era així i potser les reticències venen del fet  que després de la segona guerra mundial, els Estats Units es va embarcar en conflictes poc clars». Això i el fet que les noies només podran ser membres de ple dret fins d’aquí dos anys no els converteix en un model de progressisme. 

A contracorrent

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

És conscient que la seva novel·la va, en certa manera, a contracorrent. En un moment en què el debat feminista se situa al centre, ell ha dedicat una novel·la al que significa ser home, a més a més el seu plantejament moral sembla quen no està en sintonia amb moltes de les històries més desencantades i cíniques que s’escriuen ara: «No pretenc dir a la gent com s’ha de comportar, però crec que la moral és un tema d’allò més actual. No passa de moda perquè són preguntes que ens hem anat fent des de fa milers d’anys». 

Si s’hagués de definir l’argument es podria dir que aquesta és una història sobre com algú decent intenta obrir-se camí entre gent que no ho és: «No crec que escriure una cosa així sigui cursi. Educar dos nens m’ha fet replantejar qüestions sobre quins valors convé transmetre i quins t’exigeixes a tu mateix».