Anar al contingut

CRÒNICA

Chick Corea, retorn al passat

El pianista es va retrobar amb el bateria original de Return to forever, Steve Gadd, al Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Roger Roca

ealos40881066 chick corea en el palau de la msica

FERRAN SENDRA

«Això és com fa 40 anys. Estic en un concert de Chick Corea amb gent més gran que jo mentre els franquistes fiquen gent a la presó», deia enfadat un espectador a un altre a la sortida del Palau de la Música la mitjanit de dijous a divendres, mentre consultava les últimes notícies al mòbil. Era l’única cara llarga que es veia a les escales del Palau. Pel que fa a la resta, tothom content. Dues hores i mitja de concert i fi de festa amb el seu cèlebre Spain, l’única peça de jazz fusió de la història que es podria considerar un hit.
    

Chick Corea mai falla. 40 anys enrere ja trepitjava Barcelona al capdavant de la banda Return to forever presentant la que llavors era una música trencadora, barreja de jazz, rock i rítmica llatina. Avui aquell so ja té més passat que present, però es diria que Corea va arribar per no anar-se’n mai. El de dijous era el concert 13è al Festival de Jazz de Barcelona, i és fàcil imaginar que no serà l’últim. Als 76 anys segueix tan àgil i precís com de costum i, per la seva expressió de felicitat al Palau, fer concerts maratonians deu ser el seu passatemps preferit.
    

Aquesta vegada, la cita era ideal per a nostàlgics. El pianista es reunia amb Steve Gadd, bateria original de Return to forever i nom de culte entre els devots de la percussió: els seus solos en discos clàssics de jazz-rock són dels que s’estudien als locals d’assaig. Potser Gadd ja no és el déu del tro, però aguanta bé el ritme de Corea i el seu potent sextet.
    

Amb els llums de la platea encesos, com si volguessin treure transcendència al concert i donar-li un aire de trobada entre amics, van arrencar amb una versió de gairebé mitja hora de la fantasia llatina Night streets, un dels seus principals èxits dels anys 70, amb Corea, Gadd i el percussionista Luis Quintero armant una batucada que el públic va aplaudir com si fos un bis. Qualsevol altre s’hauria guardat l’as per al final, però Corea té cartes guanyadores de sobres.
    

Van estrenar títols del seu disc de retrobament, Chinese butterfly, i van reviure alguns episodis de les seves vivències junts, com una peça d’inspiració barroca del disc de 1981 Three quartets i la cançó que va donar nom a Return to forever, amb el guitarrista Lionel Loueke desdoblat en cantant. Fa 40 anys, aquella música espessa i salvatge era l’antesala a un món nou. Al Palau va ser un plàcid viatge al passat. 

0 Comentaris
cargando