UN FENOMEN DE LA CULTURA POPULAR

El renaixement de Mazinger Z

El Saló del Manga dedica una exposició a la llegendària sèrie animada i homenatja l'intèrpret i lletrista de la cançó que va marcar a finals dels 70 una generació de nens

zentauroepp40772545 barcelona 01 11 2017 xxiii salon del manga en la fira montj171101163722 / FERRAN SENDRA

zentauroepp40772545 barcelona  01 11 2017 xxiii salon del manga en la fira montj171101163722
zentauroepp40772547 barcelona  01 11 2017 xxiii salon del manga en la fira montj171101163713
zentauroepp40772546 barcelona  01 11 2017 xxiii salon del manga en la fira montj171101164748

/

2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«La maldat i el terror / Koji pot dominar. / I amb ell, el seu robot, /Mazinger!». Així s¡iniciava un dels hits de la banda sonora de la infància de nois de tot el país que cada dissabte a les 15 hores es plantaven davant el televisor des d’un 4 de març de 1978, enganxats a  l’insòlit fenomen que arribava del Japó. Quasi 40 anys després protagonitza una mostradel saló, sobreïxent d’icònic marxandatge vintage, alçant-se com el robot gegant que va entrar a la cultura popular amb el suport de mantres com ¡Planador avall! o ¡Punys fora! (l’apòcrif ¡Pits fora! mereix menció a part).

Aquella cançó va acompanyar l’èxit de Mazinger Z, la sèrie amb la qual Gô Nagai va inaugurar l’era dels metxa (robots tripulats). Però desmentint la llegenda urbana, el tema no el cantava Raphael sinó el bilbaí Alfredo Garrido, autor també de la lletra, que encara avui, als seus 84 anys, és un desconegut per al gran públic tot i que va compondre i va cantar també la de Marco i va participar en les de Tarzan, Vickie el Viking, Pippi Calzaslargas o L’abella Maya. Avui visitarà el Saló i rebrà el tribut de Carlos D. Chardí, cantant, expert en Mazinger i organitzador de l’exposició amb Marc Escarrá.

«No sé què deia la lletra japonesa de la cançó. Vaig visionar les imatges, vaig veure els personatges i vaig intentar reflectir el que vaig veure, aquella lluita contra el mal d’un robot concebut per portar la pau», recorda Garrido, productor i lletrista de Los Chichos i Nino Bravo.

Chardí coincideix amb Garrido a l’adjudicar l’èxit de Mazinger al «canvi radical que va suposar respecte a les sèries infantils del moment, més edulcorades i lights, com Heidi o Marco. Era una sèrie d’acció on Mazinger lluitava contra el mal». Mal que encarnaven el Doctor Infern, els seus esguerros mecànics i el seu aliat, el Baró Ashler. «En aquella lluita hi havia violència, és clar –apunta Chardí–, que va generar queixes en cartes al director. Al primer capítol ja moren dues persones. Però s’ha de veure amb la visió d’un nen, no d’un adult». El secunda Garrido: «Hi havia sèries antiquíssimes com El hombre enmascarado i altres que eren de pistoles i tretsi no passava res. Mai vaig entendre que la traguessin per violenta». A això es va agafar TVE per, sense avisar, emetre el 16 de setembre de 1978, en lloc del capítol anunciat, el primer d’Orzowei frustrant tota una generació de nens. «Hi va haver canvis importants de filosofia a la cúpula de TVE», apunta Chardí.     

Notícies relacionades

Altres claus van ser els plans cinematogràfics i un doblatge excepcional –Constantino Romero, Joan Borràs, Julià Gallego...– i, el marxandatge (a la mostra no hi falten miniatures, cromos, puzles, còmics, caretes, cartes, llibretes, el single oficial... Però la icona segueix viva: el film Mazinger Z Infinity s’estrenarà el 19 de gener, amb més acció, ambientada deu anys endavant i amb la Sagrada Família.  

 I Mazinger tenia l’arma de Foc de pit i Koji cridava «¡Punys fora!», sí. Però no, mai es va dir a la sèrie «¡Pits fora!» quan Sayaka disparava els míssils d’Afrodita A, el seu robot femení. El poder de la imaginació popular.