ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Sergio G. Sánchez: "M'obsessiona el que ronda la mort"

El prestigiós guionista de 'L'orfenat' i 'Lo imposible' debuta en la direcció amb el conte gòtic de fantasmes 'El secreto de Marrowbone', que arriba aquest divendres als nostres cines

jgarcia40461415 director sergio g  s nchez  que presenta el secreto de marro171021123214

jgarcia40461415 director sergio g s nchez que presenta el secreto de marro171021123214

5
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Autor del guió de dos dels  èxits de taquilla més grans del cine espanyol recent, 'L’orfenat' i 'Lo imposible', Sergio G. Sánchez (Oviedo, 1973) feia gairebé dues dècades que esperava complir un vell somni vocacional: escriure i dirigir la seva pròpia pel·lícula. A 'El secreto de Marrowbone', Sánchez alça finalment el vol en un viatge a universos reconeixibles, el del conte gòtic de fantasmes, a través de la història de quatre joves germans que mantenen en secret la mort de la seva mare i es refugien a la casa familiar per evitar ser separats. La pel·lícula, rodada en anglès amb un fantàstic repartiment de joves actors (Anya Taylor‑Joy, Charlie Heaton, Mia Goth, George MacKay), va arribar ahir als cines.

Algú ha definit 'El secreto de Marrowbone' com una història d’Enid Blyton en to gòtic, fosc. Sí, crec que és una bona definició. La pel·lícula té una mica d’això, dels llibres d’'Els Cinc', de 'Les torres de Malory', aquell univers de nens que viuen sense supervisió adulta. La pel·lícula té una mica d’una altra època, és molt naïf, molt innocent, un conte en què s’intenta preservar una infància que ja no existeix. Encara que per sota, les coses que passin siguin terribles.

Molts dels seus treballs com a guionista i la seva opera prima com a director s’acosten a la família, als traumes familiars. ¿Hi ha alguna raó que expliqui aquest interès? Si ho sabés, probablement no escriuria aquestes històries [s’encongeix d’espatlles, fart, potser, que tothom li faci la mateixa pregunta]. Quan et poses a explicar una cosa és perquè hi ha una zona de tu mateix que no coneixes del tot. I és una mica explorar, excavar a veure què hi descobreixes. Vinc d’una família de cinc germans i passàvem molt de temps junts a casa. Els meus pares treballaven tots dos i tendien a fer aparicions estel·lars al principi i al final del dia. Potser en aquest microcosmos de germans que constitueixen entre si una família hi ha alguna cosa que ressona especialment dintre meu.

Va rodar el seu primer curt el 2000. Ha trigat 17 anys a fer el seu primer llargmetratge. ¿Per què una espera tan llarga? Per una combinació de coses. Aquell curt el vaig rodar quan ja tenia escrit el guió de 'L’orfenat'. D’una manera o altra, era la meva targeta de presentació perquè em deixessin dirigir 'L’orfenat'. Movent aquell curt vaig conèixer Jota (J. A.  Bayona) en un festival. Ell treballava amb la productora Rodar y Rodar. Buscaven un projecte. I els vaig deixar el guió de 'L’orfenat' perquè veiessin la meva manera de treballar, per si els agradava i així m’encarregaven una altra cosa perquè la dirigís Jota. Però se’l van llegir i els va entusiasmar. ¿I per què no fem aquest? ¿Per a què esperar?

Sergio G. Sánchez (dreta), amb George McKay, en el rodatge de 'El secret de Marrowbone'

Així que es va quedar sense poder rodar el seu propi guió. ¿Això el va frustrar? Jo en aquell moment estava servint copes en un bar i em va semblar que era una bona forma de treballar en una cosa que s’assemblés remotament al que volia fer, que era dirigir. Però mai em vaig poder imaginar que la pel·lícula s’acabés convertint en una cosa tan gran, i que em canviarien l’etiqueta de director per la de guionista. Que 'L’orfenat' funcionés tan bé em va obrir una gran porta a fer només guions que em vinguessin de gust. I, per descomptat, no podia deixar passar l’oportunitat de treballar una altra vegada al costat de Jota en una pel·lícula com' Lo imposible'. Això, i la meva obsessió pel cine amb un acabat molt polit, molt cuidat, explica que hagi trigat tant a dirigir el meu primer llargmetratge.

¿S’ha sentit còmode al poder prendre el control creatiu, com a director, del seu propi guió? Un guió és una història explicada en imatges, i el guió, aquestes 120 pàgines de paper, són una obra inacabada. Sempre havia arrossegat una certa frustració per quedar-me sol com a guionista. És un ofici meravellós, si ets un guionista de raça, però tenia la sensació que em faltava arribar a aquest últim pas de cristal·litzar les imatges.

¿Sent que l’èxit de molts dels seus guions li posa ara el llistó molt alt? Home, sempre t’agrada sorprendre en la teva primera pel·lícula, i quan vens amb aquest bagatge és difícil aconseguir-ho. Sembla que l’únic que pots fer és decebre (riu). I crec que la gent pot entrar a la sala amb idees preconcebudes. És un petit hàndicap, però pesa molt més la cura, l’afecte i el suport que he tingut a l’hora de fer la pel·lícula.

Notícies relacionades

Senyor Sánchez, ¿què l’atrau del gènere fantàstic? El seu cine està sempre vinculat, d’una manera o un altre, al gènere… M’obsessiona el que ronda la mort, ja des de molt petit. Era un nen molt malaltís, sortia i entrava tota l’estona de l’hospital. Després vaig patir un accident de trànsit molt bèstia del qual estic viu de miracle. I he complert uns anys i m’han tocat viure pèrdues dins i fora de l’ordre natural… El normal és que el pare precedeixi el fill i he vist situacions on no és així. Són coses que et deixen una marca que intentes solucionar d’alguna manera. En el meu cas, explico històries, busco curar les meves ferides amb aquestes històries.

Mia Goth, Matthew Stagg, George McKay i Charlie Heaton, en un fotograma de 'El secreto de Marrowbone'

La seva relació amb J.A. Bayona ha sigut molt pròxima des de fa molts anys. ¿Què ha significat per a vostè la seva participació com a productor en la seva opera prima?  Jota ha sigut com un escut protector. Ha fet una mica la feina que va jugar Guillermo del Toro a 'L’orfenat'. Recordo que el vaig conèixer aquí, a Sitges, dues taules més enllà d’on ara estem parlant, l’any que va venir a presentar 'El laberinto del fauno'. «Utilitzeu el meu nom per al que vulgueu. I si necessiteu res, pregunteu-me», ens va dir. I, bé, Jota ha estat per protegir-me. Per sobre de tot és un director a qui li agrada tenir l’última paraula en totes les decisions i, com a director que és, ha sabut respectar el meu lloc.