Mohsin Hamid: l'amor en temps de guerra

Mohsin Hamid se sent estranger a tot arreu. Al seu Pakistan natal, on s’ha passat mitja vida. I també a Londres i a Nova York, on s’ha passat l’altra mitja. Sentir-se estranger no és dolent. També li passa, per exemple, a qualsevol poeta nascut en una família d’enginyers. Per a Hamid, sentir-se estranger és una necessitat vital. És, en part, el que li fa crear novel·les, voler conèixer gent nova i, sobretot, sentir empatia pels refugiats. A la seva nova novel·la, Sortida a Occident / Bienvenidos a Occidente (Edicions del Periscopi / Reservoir Books), parla dels refugiats, éssers que han de fugir d’una ciutat plena de bombes. És una novel·la política i, al mateix temps, una preciosa història d’amor.

L’autor demana al lector que balli amb ell. I s’explica: «Un llibre és un ball que requereix dues persones: l’escriptor i el que llegeix». Sortida a Occident és una novel·la que no subratlla tant l’esforç físic que suposa deixar el teu país, sinó que traça una radiografia de la psicologia dels refugiats.

CORRENT D’EMPATIA / Els protagonistes, la Nadia i en Saeed, són únics. Hamid vol que el lector, a més de disfrutar amb la seva història d’amor, senti un corrent d’empatia pels refugiats. «Estem acostumats a veure a les notícies històries terribles de gent que ha de marxar del seu país. I ho fem mentre dinem i veiem el telenotícies i llegim la premsa. I això ens fa ser una mica indiferents. El que jo vull és que pensem, de veritat, en aquesta gent. Que ens posem a la seva pell. Que imaginem que la nostra ciutat està destruïda, que han violat la nostra dona i han matat el nostre germà. I nosaltres agafem els nostres fills i ens enfilem en una barca malgrat que no sabem nedar. I que quan arribem a un país nou algú ens diu que no, que no hi podem entrar. Vull que pensem en això, en què faríem si fóssim nosaltres».

Conscient de l’impacte que va tenir la foto del nen Aylan, Hamid insisteix i demana que recapacitem: «A tots ens va commoure aquella fotografia. Ara bé, ¿hem fet res per canviar les coses?». I conclou: «No vull viure en un món en el qual el meu fill pot morir, no ja per alguna raó en concret, sinó per la nostra indiferència».

Segons Hamid, tots som refugiats. Quan abandonem la infància, deixem de jugar en un parc, de veure els nostres avis… ens convertim en refugiats de la nostra infància. Un altre exemple. «Una àvia que hagi viscut sempre al mateix carrer, a qualsevol ciutat europea, s’ha convertit en una refugiada d’aquell barri, que ja no és com era quan ella va néixer». El pakistanès exigeix deixar d’utilitzar els termes emigrant o immigrant i parlar només de «migrants» perquè és igual si vens o vas, el cas és que et sents estranger en un altre país o ciutat.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

«TOT ÉS POLÍTICA» / Malgrat que Sortida a Occident és, bàsicament, una història d’un primer amor tendre i gens possessiu, Hamid la qualifica de política. Segons la seva opinió, tot en la vida és política. «La meva filla de vuit anys també és un ésser polític», riu. «Totes les meves relacions amoroses han sigut polítiques. Una qüestió política pura i dura com la independència de Catalunya té connotacions romàntiques perquè romàntica és una visió d’un meravellós futur o d’una ruptura terrorífica», conclou.

Hamid (Humo de mariposa, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent) ha sigut candidat al Man Booker Prize, que s’ha emportat George Saunder. Ser a la llista és com protagonitzar Charlie i la fàbrica de xocolata. «En tinc la meva tauleta. Si l’obro i trobo el full daurat és que he guanyat el premi gros, però si no, sempre tinc la xocolata per poder-me-la menjar».