CRÒNICA

Petitet i la seva rumba amb corbatí al Liceu

El palmer va consumar el seu somni de portar el gènere al Gran Teatre en un concert simfònic amb convidats com Joan Albert Amargós, Kitflus i Lucrecia

zentauroepp40579537 barcelona 17 10 2017 petitet  rumba en el liceu           fo171018132536

zentauroepp40579537 barcelona 17 10 2017 petitet rumba en el liceu fo171018132536 / ALVARO MONGE

1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Una història amb rerefons emotiu, a partir de la promesa que el palmer Petitet, que pateix miastènia gravis, va fer a la seva mare, ja morta, de trepitjar l’escenari del Liceu, va portar dimarts a una insòlita fusió de rumba i orquestra simfònica. No és corrent que un artista poc conegut, sense projecte discogràfic definit, es mostri encapçalant un concert al Gran Teatre, però es tractava, més que de mostrar una obra, d’escenificar un èxit personal i, en el camí, de jugar amb la idea de la rumba com a material de primera divisió. 

Fill d’un palmer de Peret, Ramón El Huesos, i que va acompanyar tant l’autor d’'El mig amic' com Gato Pérez, Petitet va irrompre de manera triomfal, dirigint una experimentada tropa de músics. «No sé tocar cap instrument, però tinc alguna cosa que altres no tenen: força, ràbia…».

Va deixar que fossin els 27 integrants de la Simfònica de Rumba del Raval els que parlessin per ell amb clàssics com Una lágrima i El muerto vivo, de Peret, i un popurri de Gato Pérez basat en 'Gitanitos y morenos' i 'Se fuerza la máquina'. Yumitus del Pichón, Jack Tarradellas i Cocho es van anar succeint al micro, recolzats en poderosos arranjaments de corda i metall amb apunts de swing. I Thais, en un emotiu Pensant en tu amb l’Orquestra Simfònica del Liceu.

Notícies relacionades

Petitet ens va anar parlant de la seva malaltia, amb la qual «perds força muscular» i et fa sensible a la llum. Ja des del seient i amb unes ulleres fosques, va donar entrada a Joan Albert Amargós, que va dirigir 'La bien pagá', en veu del Granaíno i amb ball de la Tía Pepi, i Chicuelo, que va desplegar virtuosisme en unes llargues bulerías. El pes instrumental, amb una setantena de músics, va portar la rumba a un altre pla, grandiós i èpic. Peces com El triunfo, amb el piano de Kitflus, i Orisa, defensada per Lucrecia.

Música popular pujada de to i en diàleg amb una narrativa sentimental: Petitet, evocant la seva mare i fent pujar a escena la doctora Isabel Illa, cap de neurologia de l’Hospital de Sant Pau. Escenes amb destí al film Rumba pa’ ti', de Carles Bosch, que van desembocar en la 'Gitana hechicera' més multitudinària de la història. 

Temes:

Liceu Concerts