Anar al contingut

SALA BECKETT

Marilia Samper retrata els exclosos a 'L'alegria'

Un enfrontament veïnal amb Lluïsa Castell i Montse Guallar obre una temporada que aposta per la nova dramatúrgia autòctona

Marta Cervera

zentauroepp40501620 alegria171011161142

periodico

Aposttar per la dramatúrgia contemporània és l’objectiu de la Sala Beckett. 'L’alegria', de Marilia Samper, acaba d’obrir la segona temporada del teatre des del seu trasllat al Poblenou. És un drama protagonitzat per un potent repartiment, amb Lluïsa Castell, Montse Guallar, Andrés Herrera i Alejandro Bordanove. «Parla de gent obrera, sobre la qual s’escriu poc teatre últimament. S’aborda més la realitat de la classe mitjana i alta. Hi ha situacions dures molt a prop que no volem veure», afirma Samper, que la temporada passada va ser resident a la Beckett.

 L’autora de 'La sombra de mi lado', 'F3dra (Pleasure and pain') i 'Dos punkis y un vespino' és fan del cine social de Ken Loach i com ell fuig del sentimentalisme. El títol fa referència a l’actitud vital d’una mare coratge (Lluïsa Castell) sense recursos que intenta tirar endavant al costat d’Eli (Alejandro Bordanove), el seu fill de 20 anys, amb paràlisi cerebral i en cadira de rodes. Per ell s’enfrontarà als seus veïns, gent amb prioritats més urgents que construir una rampa exterior a l’edifici. «Hi ha una reflexió sobre el teixit comunitari», diu Samper.
   

>

'L’alegria' forma part d’un cicle sobre ciència i creació centrat en el cervell humà que també inclou la reposició del muntatge de l’enyorat Moises Maicas 'Psicosi de les 4.48', de Sarah Kane (2-11 de novembre), i la lectura dramatitzada d’'Instruccions per a un govern socialista que vulgui abolir el Nadal', de Michael Mackenzie (6 de novembre).

OBRES AMB PREGUNTES

La Beckett també vol fugir de la uniformitat i el conformisme aquesta temporada amb muntatges plens de preguntes com 'Pool (no water)', de Mark Ravenhill a càrrec d’Íntims Produccions, 'Aüc', una aclamada producció de Les Impuxibles (dies 21 i 22), i l’estrena d’'Els nens desagraïts', una obra sobre religió de Llàtzer Garcia, coproducció a més amb la companyia Arcadia, resident a la Beckett, que tanca la seva trilogia sobre la família, després de 'La terra oblidada' i 'La pols'.

Els Malnascuts, laboratori de teatre jove, reposarà 'Like si lloras', de Xavi Gamito, Elena Martín i Anna Serrano, i Tender Napalm, de Philip Ridlye. Aquesta creació mixta de circ i teatre de Sixto Paz tornarà per Nadal i coincidirà amb la reposició de dues obres de Clàudia Cedó: 'Tortugues' i 'L’home sense veu'. «Serà una manera de donar a conèixer l’autora resident d’aquesta temporada i un reconeixement al treball de la Sala Flayhard», destaca Toni Casares, director de la Beckett.

Prenent el pols als debats ciutadans, a principis del 2018 s’estrenarà 'Olvidémonos de ser turistas', el més nou de Josep Maria Miró, objecte d’un cicle que recuperarà Nerium Park, una peça  sobre la crisi immobiliària. I a final de temporada Los Montoya, una altra companyia resident a la Beckett amb qui Ivan Morales es vol dirigir a les noves generacions, estrenarà 'Esmorza amb mi'. «Es pregunta no només amb qui te’n vas al llit, sinó també amb qui esmorzes», afirma Morales, que triomfa com a director d’escena a La Villarroel amb 'La calavera de Connemara'. 

0 Comentaris
cargando