Donnellan obre Temporada Alta amb 'Nit de reis'

El 26è Temporada Alta aixeca el teló avui amb l’obra 'Nit de reis', de William Shakespeare, protagonitzada per intèrprets exclusivament masculins i russos, del teatre Puixkin de Moscou, dirigits per Declan Donnellan, director de la cèlebre companyia anglesa Cheek by Jowl. L’estrena a Catalunya de l’aclamat muntatge obre una cita amb gairebé 100 propostes de música, teatre, dansa, cine i circ. Només la primera setmana s’estrenen 14 espectacles, entre els quals 'Dancing with frogs', l’últim de la coreògrafa Sol Picó; 'El metge de Lampedusa', interpretat per Xicu Masó, i els concerts dels Amics de les Arts i Oumou Sangaré.

Durant el període isabelí, les dones tenien prohibit actuar i era normal veure nois interpretant papers femenins. Inspirant-se en això, Donnellan ja va muntar una versió completament masculina d’'Al vostre gust' i ara repeteix fórmula a 'Nit de reis'. Andrei Kuzitxev, que encarna Olivia, explica l’embolic: «He de posar-me en un paper de noia per després disfressar-me de noi perquè Olivia vol estar a prop del duc que governa l’illa».

Kuzitxev ja va ser a Girona fa dos anys amb un altre shakespeare, 'Mesura per mesura'. El fascina el sistema de treball del Donnellan i la seva visió del teatre. «El seu mètode es basa en molt treball previ, individualment amb els actors, donant temps perquè tot encaixi. Tots hi aportem coses personals, però al final surt el que ell vol», assenyala Kuzinev. «És com si fos un escultor que va laminant la pedra fins a obtenir-ne una forma tan clara, nítida i precisa com sigui possible».

El veterà Pavel Kuzmin, que també va intervenir en 'Mesura per mesura', assenteix. «El primer dia d’assajos el director va fer que ens poséssim faldilles per assajar com s’asseuen, s’aixequen i caminen les dones. Així va fer callar qualsevol broma sobre el travestisme dels personatges», afegeix Kuzmin, que encarna el bufó.

    

L’escenografia i el vestuari de Nick Ormerod, cofundador de Cheek by Jowl, també respon a la filosofia de la companyia: màxima sobrietat i robes atemporals, no gaire diferents de les que usen, per posar el focus en la interpretació. «Els muntatges de Donnellan sempre són moderns perquè estan vius», diuen els actors, encantats amb els cinc projectes que el director ha creat amb ells des de 1999. «No es conforma a estrenar-los, després hi segueix introduint canvis. Quan ens torni a dirigir a Girona, segur que n’hi inclourà més».

 

SER HOME AVUI

Sol Picó també s’ha envoltat només d’homes per crear 'Dancing with frogs', la seva nova proposta. ¿Què significa ser home avui dia? Això es pregunta la coreògrafa i ballarina. «És una obra molt universal que parla de la recerca d’un nou home que no se senti gaire satisfet respecte als estereotips de la seva condició. I són ells els que han de canviar», diu aquesta singular creadora, guardonada amb el Premi Nacional de Dansa. El muntatge es veurà a partir de divendres que ve al Canal de Salt.

Després d’abordar l’univers femení en una obra únicament interpretada per dones de diferents continents a 'We women', Picó tenia ganes de submergir-se en l’univers oposat. «Són dos mons diferents i complementaris», afirma Picó, que presentarà 'Dancing with frogs' al Mercat de les Flors del 2 al 5 de novembre i una setmana abans, del 26 al 29 d’aquest mes, recuperarà 'We women'.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Més que establir càtedra, 'Dancing with frogs' ofereix molts elements per reflexionar sobre temes diversos: des del patriarcat fins a l’obsessió per lluir abdominals de gimnàs passant per l’arquetip del senyor, la testosterona i el mariconeig». Homes de 27 a 55 anys, de diferents disciplines, protagonitzen l’obra: el compositor Pere Jou, el tenor Antoni Comes, l’actor Elías Torrecillas i els ballarins Guillermo Weickert, Junyi Sun, Daniel Corrales i Valentí Rocamora. 

DEIXAR-SE LA PELL

Picó, malgrat no voler sortir a escena, al final ha acabat participant-hi en determinats moments, gairebé sense escenografia i amb pocs elements escènics, la majoria material reciclat. «Em va venir de gust posar-me en la seva pell i mostrar la meva part masculina». Els intèrprets s’han deixat la pell en escena i fins i tot ballen en puntes. «Ha sigut una de les coses més difícils. Tenen les ungles magolades, però van voler superar aquesta dura prova de foc». Tot i entendre’ls millor ara, Picó diu que no ha canviat la seva visió dels homes. Encara que ha obert una porta a l’esperança. «Tots podem canviar. Tant a dones com a homes ens queda un ampli camí per recórrer».