Un festival per a la salut veïnal

Alguna cosa hi passa avui al parc. Els veïns que el travessen tot anant cap a casa somriuen i improvisen algun ball. Un discjòquei punxant hip-hop sota una estructura quadrada de ciment tota coberta de grafitis. Davant seu hi ha un grup d’unes 30 persones. Un 'breaker' amb gorra negra i barba blanquinosa exhibeix les seves robòtiques habilitats com a ballarí. Si hi apliquéssim un filtre de blanc i negre ens podríem creure perfectament que tot això està passant en un parc del Bronx el 1981, però ens trobem al parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec.

El 'breaker' s’emporta una tremenda ovació. Aplaudeixen nens, adolescents i adults, homes i dones, gent de pell blanca i negra, veïns magribins, asiàtics i llatins. Una nena d’uns 4 anys, amb pantalons de peto i dues cues, agafa el relleu al veterà ballarí de gorra negra. La 'mini-breaker', precoç i desacomplexada, sacseja cames i braços. El grup s’anima. Després d’ella, s’hi llança un nano rosset de 8 anys i una nena d’uns 10.

Havia de ser en un parc

Estem en la primera edició del festival Periferia Beat, prometedora iniciativa sorgida de l’aliança entre el festival de danses urbanes Hop i el centre cívic Albareda del Poble-sec i que té el millor actiu a l’espai en què s’ha ubicat. Davant de tants invents que museïtzen, privatitzen o directament espolien la cultura urbana i popular en benefici de la marca patrocinadora, el Periferia Beat ha volgut néixer allà on brota l’art urbà, al parc.

Al llarg del dia hi ha hagut competicions de 'longboard' i actuacions de col·lectius de danses urbanes. Abans que caigui el sol, un parell de grafiteres acaben de decorar un dels murs del parc. Mentrestant, el grup de persones  es comporta com un ens viu: creix, es contrau i es dilueix. Cinc noies ballen a 10 metres, però ben aviat sorgeix un altre grup al seu voltant. Tot és molt més relaxat i inclusiu per aquí. Res a veure amb les batalles de rapers només per a mascles.

El Periferia Beat ja és el festival amb més diversitat de públic que un hagi vist. Hi ha gent de totes les edats i races. Una dona passa empenyent la cadira de rodes d’una àvia i s’arrenca a ballar. DJ Kapi punxa Public Enemy i un gos petaner borda a dues potes. Quatre adolescents s’acosten amb cara de dolents, però al cap d’un minut ja estan aplaudint les breakers. Als Ghetto Brothers els saltarien les llàgrimes si poguessin contemplar tot això.

El raper que va arribar en pastera

La voluntat inclusiva del Periferia Beat es fa encara més evident en el primer concert de la nit. Khalifa Kha Klandestino és un raper senegalès que va arribar a Espanya en pastera fa una dècada. El rap és carrer i ell coneix molt bé els de Saragossa i Barcelona. «Perseguiu els banquers, no els manters», rima en castellà. «Banderes, banderes, em semblen lletges», deixarà anar després. També improvisarà versos en wòlof sobre un tema del californià Dr. Dre.

El Periferia Beat no busca estrelles que enlluernin, sinó artistes que encaixin en un festival de carrer, al parc. I per a aquesta primera edició han contactat amb Los Secuaces, veterana crew barcelonina de rap 'underground' fundada el 1997. Sis micros per a sis cantants. Un embolic de cables. A primera fila, amics i familiars reciten orgullosos les seves rimes. Diversos fills contemplen l’escena als seus cotxets. «Ja s’invertiran els papers», exclama un sequaz.

Incident amb un indigent

Es veu a venir la tragèdia

Notícies relacionades

Micro obert i boca tancada

"¡Viva 'Barceloca', cabrones!"

Un indigent no suporta més tant d’acoblament de so i, fora de si, buida una ampolla de dos litres sobre un dels rapers. Es veu vernir la tragèdia, però els organitzadors s’emporten l’indigent i el seu carro de bones maneres. «Això fa 10 anys s’hauria acabat amb 20 ferits», deixa anar el raper xop de beguda. «Però el hip-hop és aquí per unir-nos. Això ha passat, però s’ha de girar full», afegeix. I en aquest instant despega el concert.

Encara han d’actuar Senyor Oca, trio del barri veí de Sant Antoni que cultiva 'rap de la terra' i que aglutinarà l’audiència més nombrosa de la nit, però ja és clar que el Periferia Beat ha sigut un èxit en molts sentits. Tots els parcs de Barcelona haurien d’organitzar un festival com aquest. Per salut veïnal.