FESTIVAL DE CINE DONOSTIARRA

Sant Sebastià premia a James Franco

La comèdia 'The disaster artist' conquista per sorpresa la Concha d'Or mentre que la basca 'Handia' s'endú el premi especial del jurat

zentauroepp40360671 james franco170930223023

zentauroepp40360671 james franco170930223023 / Javier Etxezarreta

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El públic es va trencar de riure amb ella. I –¡oh, sorpresa!– el jurat va decidir atorgar-li la Concha d’Or, un guardó que habitualment està destinat a intensos drames. 'The disaster artist', la simpatiquíssima pel·lícula en què l’estrella de Hollywood James Franco recrea un rodatge infernal, es va alçar ahir amb el premi més noble del festival de Sant Sebastià. El film, que a Espanya s’estrena al gener, està fet per agradar al gran públic i també als paladars més cinèfils perquè, en el fons, és una sàtira del món del cine. En un any amb una excel·lent collita espanyola en la secció oficial, el jurat –presidit per l’inquietant John Malkovich– només va beneir amb el premi especial 'Handia', bellíssima faula inspirada en la vida real del gegant d’Altzo, un basc del segle XIX que va arribar a mesurar 2,42 metres. 

Fotograma de 'The disaster artist'.

Un infern de rodatge

La secció oficial a competició incloïa aquest any dues comèdies. Una, injustament menyspreada per la crítica: 'C’est la vie!', el nou treball dels autors que van trencar la taquilla amb 'Intocable'. L’altra, 'The disaster artist', que molts consideren simpàtica a seques. El jurat, però, l’ha valorat molt més. En una decisió completament sorprenent, el film del versàtil James Franco (director i protagonista) ha sortit vencedor. La cinta ara premiada narra el rodatge infernal d’una altra pel·lícula real, 'The room', estrenada el 2003. Pretenia ser un drama seriós, però era tan dolenta que la poquíssima gent que la va veure es va divertir com si fos una comèdia. El seu director és un paio inclassificable, Tommy Wiseau, que va pagar de la seva butxaca la milionada que va costar el disbarat. El seu objectiu era passar a formar part de la història del cine. I això és el que va acabar passant perquè, mesos més tard, va començar a projectar-se en sessions a mitjanit i va aconseguir una legió de seguidors.

Franco no sabia res d’aquest film fins que li va caure a les mans el llibre que narra el extravagant rodatge. Se’l va llegir i en va comprar els drets. El resultat és un cant de l’amor al cine que demostra que dur que és buscar-se la vida a Hollywood, cosa que Franco sap bé, perquè ell també va treballar uns mesos en un Mc Donald’s fins que algú li va donar l’oportunitat de protagonitzar… un anunci.

Fotograma de 'Handia'

Complicada deliberació

El jurat no està obligat a donar un segon premi. Però aquest any, el dinar de deliberació al restaurant Arzak devia ser tan conflictiu que els jutges van apostar finalment per concedir una menció especial per a 'Handia'. Rodada en eusquera i amb una enlluernadora factura tècnica, la pel·lícula de Jon Garaño i Aitor Arregi ('Loreak') barreja llegenda i realitat i aconsegueix tenir ànima pròpia. Les seves virtuts són moltes i descobreix una història molt poc coneguda fora d’Euskadi: l’existència d’un home gegant que, de la mà del seu germà, es va passejar per mig Europa mostrant el seu descomunal cos com si fos un firaire. El protagonista no és un monstre turmentat ni un retardat ni un explotat. És un ésser infeliç a qui li tira la terra i el lloc on ha nascut, però que s’adona que no pot fer res per parar el canvi.

Notícies relacionades

La Concha de Plata a la millor direcció la va conquistar una dona per primera vegada en els 65 anys d’història del festival: l’argentina Anahí Berneri, amb una filmografia que està lligada a temes femenins i socials. En el cas d’'Alanis', la prostitució. Mentrestant, la que per a molts ha sigut la millor pel·lícula del certamen, 'La vida y nada más', d’Antonio Méndez Esparza, va conquistar el premi de la crítica.

L’actriu argentina Sofía Gala va vèncer en la categoria de millor interpretació per 'Alanis' i el romanès Bogdan Dumitrache, en la de millor actor per 'Pororoca', títol que demostra l’auge del cine romanès i que dibuixa el retrat d’uns pares la filla dels quals desapareix. 'Una especie de familia' –drama en què Diego Lerman dissecciona els ventres de lloguer a l’Argentina– es va endur el reconeixement al millor guió