Sergio G. Sánchez: el guionista de Bayona vola sol

Sergio G. Sánchez (Oviedo, 1973) era el típic col·legial repel·lent. Treia tan bones notes que va guanyar una beca per cursar COU als Estats Units. En realitat, el que volia era enganyar els seus pares i quedar-se allà per estudiar cine. Ho va fer i va treballar en una distribuïdora de pel·lícules. Es van produir canvis empresarials i, de sobte, es va veure fent les maletes i tornant a casa. Es va posar a treballar de cambrer i de professor d’anglès. La seva mare li deia que fes el mateix que tothom amb un dit de front, que es comprés un pis. No li va fer cas i va dedicar els estalvis a fer curts.

Va conèixer en un festival J. A. Bayona (quan encara no era Bayona sinó Jotilla) i allà va néixer un duo creatiu i una amistat que encara perdura. Després d’escriure els guions de 'L’orfenat' i 'Lo imposible', Sergio G. Sánchez debuta ara a la direcció amb 'El secreto de Marrowbone', una ambiciosa pel·lícula rodada en anglès i produïda, entre d’altres, per Bayona.

Sergio G. Sánchez es defineix com un «principiant vell» i sap que serà jutjat amb més severitat que altres cineastes debutants. A vegades llegeix tants dards que té ganes de recordar al crític de torn que està davant d’una primera pel·lícula. «Crec que per ser el meu primer treball com a realitzador no està malament, ¿no?», pregunta, nerviós, en una 'suite' de l’hotel María Cristina, centre neuràlgic del festival de Sant Sebastià, on 'El secreto de Marrowbone' es presenta fora de concurs (s’estrena a mitjans d’octubre).

Varietat de gèneres

El seu ambiciós debut a la direcció –amb Telecinco Cinema de suport– és una nina russa de gèneres. Comença com un conte, es transforma en un drama familiar, toca el thriller, el gènere d’aventures i el de fantasmes. Narra la vida de quatre germans amb un passat terrible que, quan es mor la seva mare, proven de començar de zero en una casa on es produeixen successos estranys. Els vincles entre pares, fills i germans tornen a aparèixer a la carrera del guionista. «Vinc d’una família nombrosa en què, per cert, no hi ha res traumàtic», explica somrient. «Suposo que si hagués dirigit aquesta pel·lícula amb 27 anys m’hauria sortit diferent, però a la vida et passen coses que t’afecten i no pots evitar que surtin quan escrius un guió. En tots els meus treballs sempre hi ha algú que intenta anar a un lloc que ja no existeix. 'El secreto de Marrowbone' parla de com la gent que tens al voltant acaba per configurar qui ets».

Sergio G. Sánchez carrega amb la motxilla de ser l’autor d’enormes èxits taquillers (també és seu el guió de 'Palmeras en la nieve'). És una motxilla que pesa (per això està convençut que se l’està jutjant amb més severitat), però que també li ha permès disfrutar de llibertat, un bé escàs en la indústria del cine. «Crec que hem arriscat bastant», destaca.

Expectatives

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El debutant és conscient que tenir al darrere el nom de Bayona pot impulsar la carrera d’una pel·lícula ja venuda a 40 països i en què hi ha bastantes expectatives de cara a la taquilla espanyola. «Els meus tres treballs com a guionista han funcionat molt bé, però mai saps què pot passar. Jo explico les històries que m’agradaria veure com a espectador».

'El secreto de Marrowbone', que ja va passar pel festival de cinema de Toronto, va néixer fa un parell d’anys i mig, quan Sánchez va presentar la idea a Belén Atienza, productora dels films de Bayona. «M’havien caigut pel camí una infinites històries, però aquesta vegada Belén em va dir que endavant». Una vegada rodada i exhibida, Sánchez no pot evitar recordar-se d’aquell professor de l’escola de cinema de Nova York que a classe va deixar anar: «Tots vostès volen ser directors, però no hi ha lloc per a tants. El lloc s’ha de guanyar i la millor via per fer-ho és el guió. Si aconsegueixen escriure tres pel·lícules que funcionin, endavant». Dit i fet. ­­