La rumba conserva el poder

Va ser una festa, un homenatge i una classe acadèmica, a més d’un recordatori d’aquells dies de glòria que va viure la rumba al voltant dels Jocs del 92. Portant la batuta, Sicus Carbonell i el seu grup, Sabor de Gràcia, en versió ampliada, al capdavant d’una selecció de veus de diverses generacions i conduint a bon port, a la platja del Bogatell, la desfilada de Rumberos, pugin a l’escenari, que la pluja va frustrar en la seva posada en escena original, el 25 de juliol passat al Teatre Grec.

    

En els pilars del concert, clímax de la nit Mediterràniament de diumenge, va brillar el record al «rumber més gran», Peret, que va ser evocat amb cites a El mig amic, l’eurovisiva Canta y sé feliz, Una lágrima... Carbonell, tocant la guitarra en rigorós mode ventilador, i acollint després Peret Reyes, que va ser còmplice del patriarca durant 38 anys. Gresca a la platja amb el seu Marcha, marcha, la cançó del seu difunt germà Ramonet que va popularitzar Rosario.

REAPARICIÓ DE MONCHO

Del carrer de la Cera a Gràcia amb Yumitus del Pichón i amb Johnny Tarradellas, i de la rumba catalana més canònica a la crònica intel·lectual de Gato Pérez (Gitanitos y morenos) evocada per Manel Joseph, de la Plateria, i al flamenqueo de Maruja Garrido, descarada en la seva setantena al ritme de Son son será. El moment més emocionant va ser la reaparició de Moncho, apartat últimament dels escenaris per una malaltia a les cordes vocals, que va cantar amb intensitat Levántate i Como una estrella fugaz.

    

Es van obrir pas amb força les generacions del mestissatge: Gertrudis amb La samarreta i La Pegatina amb El gat rumberu, recordant la influència del gènere en els seus ritmes. I dues marques de llegenda: Rumba Tres, amb el seu èxit No sé, no sé embolcallat en un bonic arranjament de violí, i Los Amaya, ara amb Jose Amaya i el seu fill Chiqui portant la flama en aquest must de la rumba sentimental que respon per Vete i en un trepidant Caramelos.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

    

El concert, amb direcció artística d’Albert Puig, va mostrar els diferents colors i edats de la rumba en una sessió dinàmica que tan sols al final va incorporar un accent polític a Què volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet, revisada segons la versió que fa 11 anys va gravar Sabor de Gràcia. I com a colofó, aquella Gitana hechicera amb vista a Barcelona-92, amb tots els artistes en escena reafirmant que «Barcelona tiene poder» sota l’eterna mirada de Peret.